Els biòlegs estan preocupats pel creixement exponencial de la població de cotorretes de pit gris (o cotorres argentines) a diferents punts de l'Estat espanyol. Davant aquesta situació, els experts van prendre la mesura d'incloure l'espècie al Catàleg d'Espècies Exòtiques, i prohibir-ne la posessió, el transport, el tràfic i el comerç. Però malgrat tot, la mesura s'ha mostrat ineficient. José Postigo, investigador de la Universitat de Màlaga, ha considerat que les mesures aplicades fins ara són ineficients i ha demanat que el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient emprengui una campanya organitzada contra les cotorretes de pit gris per evitar que causin problemes a l'agricultura i a d'altres tipus d'aus: no descarta ni tan sols recórrer a l'eutanàsia d'aquests ocells.
Cotorres menjant restes de carn. Foto: Roberto Fiadone
Zoològic o extermini
Postigo apunta que tant s'ha de tractar el problema de les cotorretes als nuclis on n'hi ha més, com a les zones on se'n troben menys, perquè si només es posa el focus a les grans concentracions, a les altres àrees es multipliquen. Suggereix que, a les zones on n'hi ha menys, es retirin totes i es lliurin a un parc zoològic que les cuidi o, en cas que no sigui possible, s'apliqui l'eutanàsia. Segons aquest investigador, cal una reflexió sobre què és més cruel: tancar un ocell de per a tota la vida o aplicar-li l'eutanàsia de forma "eficaç i ràpida". Postigo assegura que no vol matar animals, però que amb el sacrifici d'uns centenars de cotorretes es pot evitar haver de matar-ne centenars de milers en el futur.
Nius de cotorres argentines a Saragossa. Foto: Fernando
Alerta
Aquesta cotorreta (Myiopsitta monachus) és una espècie invasora, que es va detectar per primera vegada a Barcelona el 1975, al Parc de la Ciutadella, i que des d'aleshores no ha parat de proliferar. Tot i que té preferència per les zones urbanes i per les àrees on hi ha palmeres, s'ha difós per tot el litoral català i també és present a diverses comarques de l'interior del territori. La cotorra argentina conviu, a Barcelona, amb altres sis tipus de lloros i cotorres procedents de les zones tropicals d'Amèrica o de l'Àfrica: la cotorra de Kramer, el lloro del Senegal, l'aratinga nanday, l'aratinga mitrada, l'aratinga de màscara roja i l'aratinga de cap blau. Els estudis fets a l'àmbit de l'Estat espanyol constaten que les cotorretes de pit gris dupliquen la població cada 5 anys. Ara ja n'hi ha més de 21.000. És el tipus de cotorra més habitual, que conviu amb cinc altres espècies d'aquest tipus. Se l'ha detectat a 150 municipis, tot i que les poblacions més importants es troben a Madrid, Barcelona i Màlaga. Té una facilitat increïble per adaptar-se a diversos medis: a Brussel·les les cotorres argentines han proliferat i han sobreviscut a temperatures de menys de 15ºC sota zero.
Fotografia de portada: Cotorretes de pit gris a Brussel·les. Foto: Szilas