Fins a 74.839 persones van morir arreu de l'estat espanyol a causa de la covid-19 durant el 2020, any en què va esclatar la pandèmia i quan encara no s'havia pogut protegir la població amb la vacuna contra el coronavirus, segons es desprèn de l'Estadística de defuncions segons la causa de la mort, que publica avui dimecres l'Institut Nacional d'Estadística i que està elaborada a partir dels certificats de defunció. Amb l'arribada de la covid, la mortalitat a Espanya va créixer en un 18% el 2020 respecte al 2019.
En 60.358 dels 74.839 morts que ara notifica l'INE, el virus estava identificat mitjançant una prova diagnòstica, als quals se'ls hi han de sumar 14.481 casos de persones que van morir sospitoses d'estar infectats per la SARS-COV2, però sense cap resultat d'una prova que ho demostrés. L'any passat, l'OMS va crear aquestes dues categories (identificat i sospitós) per identificar les causes de les morts.
A més, cal tenir en compte que hi ha unes altres 8.275 persones que van morir el 2020, no a causa directament de la malaltia, tot i que el virus va contribuir a la seva defunció. Es tracta d’homes i dones que van morir principalment a causa d'una altra patologia, com ara un càncer o un infart, a la que se li ha de sumar els efectes i complicacions de la covid, que va contribuir d'una manera o una altra a la seva mort.
Causa principal
De les 493.776 persones que van morir durant el 2020, unes 75.000 més que les 418.703 del 2019, el coronavirus va ser la primera causa concreta de la defunció, amb una àmplia diferència sobre la resta. De fet, la covid va matar a més ciutadans espanyols el 2020 que el càncer de pulmó, pàncrees i còlon junts, el doble de les persones que van morir per una malaltia isquèmia i fins a quatre vegades més que les morts per causes externes, és a dir, suïcidi, assassinats o accidents de trànsit.
Amb tot, però, agrupant les causes, la més nombrosa va ser, com cada any, les malalties del sistema circulatori (un 24,3% del total), la segona els tumors (22,8%) i la tercera les malalties infeccioses (16,4%), en les que s'inclouen els casos de covid. Les morts provocades per malalties infeccioses van créixer en un 1.200% l'any anterior.
Primera onada crua
Aquestes 74.839 morts registrades per l'INE estan lluny de les 50.837 que registrava el 31 de desembre de 2020 el ministeri de Sanitat en la seva actualització diària de víctimes de la pandèmia, ja que aquesta xifra només incloïa les persones que es van morir amb el coronavirus diagnosticat amb una prova i que les comunitats havien notificat al Ministeri. Amb tot, la diferència entre les morts per covid confirmat que ara notifica l'INE, 60.358, continua sent notable.
La primera onada de la pandèmia va ser la més crua de totes: durant els mesos de març i abril van morir de coronavirus gairebé la meitat de víctimes amb el virus confirmat ( 47,9%) i gairebé 3 de cada 4 sospitosos d'haver mort per coronavirus ho van fer durant aquest període. Durant aquests mesos, la mortalitat va créixer en 59,3% i 81,9%, respectivament. El total de morts va baixar molt durant els mesos de maig, juny, juliol i agost, quan encara es notaven els efectes del confinament dur, i es va tornar a incrementar durant l'últim quadrimestre de l'any.
Nova visió
Les dades que ofereix el Ministeri i les de l'INE són més dispars al principi de la pandèmia i es van igualant a mesura que passen els mesos. A més, també van disminuint molt les morts de persones amb covid sospitosa, ja que durant la primera onada, quan hi havia una manca de tests i no es tenia suficient capacitat diagnòstica, moltes persones van morir de covid sense que aquest hagués estat comprovat amb una prova. Aquest fet va canviar a partir de l'estiu.
Ara, aquestes dades que ofereix l'INE ens donen una visió més realista de la pandèmia a l'estat i les seves víctimes mortals. El total de defuncions s'acosta segons l'estudi molt més al que va fer el sistema MoMo per a la Vigilància de la mortalitat diària per totes les causes a Espanya. Aquest va detectar un excés de mortalitat durant el 2020 de 73.000 morts més dels esperats, una xifra molt semblant a la que ara ofereix l'Institut Nacional d'Estadística.