La història de la medicina es retrotrau milers d'anys enrere, tot i que durant gran part d'aquesta hi ha moltes tècniques que actualment es practiquen amb regularitat que eren completament desconegudes. Justament per això, la troballa d'una possible cirurgia oncològica en un home d'uns 30 anys de l'Antic Egipte ha sobtat als investigadors. Les lesions trobades al crani i la mandíbula d'un home jove constitueixen la primera evidència que fa més de 4.500 anys, els metges de l'Antic Egipte van fer una cirurgia oncològica, la primera de la història de la medicina.
Se sabia que la medicina de l'Antic Egipte era molt sofisticada gràcies als escrits de la mateixa època. Els seus metges sabien identificar i tractar moltes malalties, a més de posar empastaments, construir pròtesis o fer amputacions. Tanmateix, fins al moment no s'havien trobat evidències de cirurgies relacionades amb el càncer. En un estudi publicat a la revista científica Frontiers in Medicine es mostren les proves dels primers tractaments contra el càncer, que inclouen la cirurgia. Concretament, en la investigació s'analitzen les restes d'un home d'uns trenta anys d'entre 2687 i 2345 aC i d'una dona major de cinquanta anys les restes de la qual estan datades entre el 663 i el 343 aC.
El gran repte del tractament del càncer
L'Antic Egipte va deixar autèntics tractats de medicina, textos en què els metges egipcis descriuen les malalties que patien i els seus tractaments. "Un dels més famosos és el Papir d'Edwin Smith, que té uns 3.600 anys, i descriu 48 casos, un dels quals, el 45, fa referència a un possible càncer de mama, però diu que no té tractament", exposa a EFE Edgard Camarós, paleopatòleg de la Universitat espanyola de Santiago de Compostel·la (USC).
En diversos d'aquests tractats es mostrava que, malgrat la sofisticació de les seves tècniques, el càncer es tenia com quelcom intractable. En analitzar el crani 236, l'equip va trobar una lesió de grans dimensions provocada per una neoplàsia, una formació anormal de teixit —probablement un tumor primari— i una trentena de lesions metastàtiques petites i rodones disseminades per tot el crani. Però també van descobrir marques de tall al voltant d'aquestes lesions, que probablement s'havien fet amb un objecte esmolat, com un instrument metàl·lic. "No podíem creure el que teníem al davant", explica Tondini, investigadora de la Universitat de Tubinga (Alemanya) i coautora de l'estudi.
"Aquestes incisions són la mostra que hi va haver una cirurgia oncològica relacionada amb els tumors. Es van poder fer abans que morís l'individu, amb fins curatius, o unes hores després que morís, en una cirurgia post mortem; en aquest cas estaríem davant d'una autòpsia per curiositat mèdica, per analitzar aquest càncer", afirma Camarós.
Un càncer i un traumatisme
L'estudi mostra un altre cas, el d'una dona que va patir càncer i que mostrava un traumatisme molt sever. El crani E270 també tenia una gran lesió provocada per un tumor cancerós que li va destruir el costat dret del cap, però, a més, a la banda esquerra "mostrava unes lesions causades per un traumatisme molt greu que hauria d'haver estat causa de mort si no s'hagués intervingut mèdicament com va ser el cas", exposa Camarós. De fet, aquesta dona no només va ser intervinguda quirúrgicament, sinó que a més "va sobreviure molts anys després d'aquesta fractura fins que va desenvolupar el tumor que va posar fi a la seva vida. Sense cap dubte, el resultat d'aquesta cirurgia va ser impressionant", afirma l'expert.