Tot un seguit de cranis en una cova han demostrat que els neandertals ja tenien capacitat "simbòlica", tal com es publica aquest dijous en un article a la revista Nature Human Behaviour. Concretament, un equip de científics que treballa en el jaciment de la Cova Des-Coberta a Pinilla del Valle (Madrid) ha descobert que aquesta espècie humana ja feia servir els cranis de grans animals herbívors com a trofeus de caça. El treball de recerca ha estat dirigit per l'arqueòleg Enrique Baquedano; el director científic del Museu de l'Evolució Humana i codirector dels jaciments d'Atapuerca, el paleontòleg Juan Luis Arsuaga; i el geòleg Alfredo Pérez González — mentre que hi han participat experts del CSIC, el Museu de Ciències Naturals de Madrid (MNCN), la Universitat de Valladolid, la Universitat Complutense de Madrid i el Museu Arqueològic i Paleontològic de la Comunitat de Madrid, entre d'altres.
La cosa és que l'anàlisi de les restes dels homínids que van viure a la regió fa uns 40.000 anys ha permès demostrar que feien servir els cranis com a trofeus i que, per tant, ja tenien capacitat simbòlica. La recerca s'ha centrat en un jaciment neandertal descobert l'any 2009: l'esmentada Cova Des-Coberta, una llarga galeria de coves amb els sostres caiguts on s'ha recuperat un conjunt "excepcional" de cranis de grans herbívors — algun d'ells associat a petits focs, segons Pérez González. És a dir, que és una mena de santuari de caça on hi ha restes de bisons (Bison priscus), de bous salvatges europeus (Bos primigeniusi), cérvols (Cervus elaphus) i rinoceronts (Stephanorhinus hemitoechus). Aquestes restes van ser preparades pels neandertals amb un mateix patró: els hi treien la mandíbula i el maxil·lar superior, en consumien els cervells i deixaven la part del crani amb les banyes com a trofeu de caça.
Neandertals i el nostre paper com a únic sàpiens
El seguiment d'aquest patró es va mantenir en el temps. "Una dada important és que hem pogut constatar que l'activitat es va mantenir, almenys, diverses generacions, cosa que introdueix el concepte de tradició cultural que hauria passat de generació en generació", explica Arsuaga. A més, al costat dels cranis hi havia utensilis lítics mosterians (típics dels neandertals), encluses i percussors per fracturar els ossos. És amb tot això que s'observa que aquesta mena de comportament dels neandertals de fa uns 40.000 anys "no està relacionat amb activitats de subsistència, sinó més aviat amb altres (comportaments) que aporten informació sobre aspectes prou desconeguts per aquesta espècie d'homínid". "Fins ara, la nostra espècie s'havia considerat com l'única amb capacitat per atribuir conceptes als símbols, una teoria que, a partir d'aquestes troballes, obliga a compartir aquest atribut intel·lectual amb els neandertals", aclareix Baquedano.
Els centres de recerca que han participat en la troballa asseguren que la Cova Des-Coberta és un jaciment arqueològic únic en el territori i que amb les últimes troballes es converteix en un lloc "excepcional", cosa que permet desentranyar el comportament dels neandertals — que van conviure amb els sàpiens, la nostra espècie. "L'estudi obre portes a un nou concepte sobre aquesta espècie d'homínid i qüestiona el nostre paper com a únic sàpiens en l'evolució de la vida en el planeta", conclou Baquedano.