Dues dones, la francesa Emmanuelle Charpentier i la nord-ameriacana Jennifer Doudna han  estat guardonades amb el premi Nobel de Química 2020 pel desenvolupament d'un mètode per a l'edició genòmica. La Reial Acadèmica de Ciències Sueca, ha distingit les dues científiques per "haver reescrit el codi de la vida". Les dues bioquímiques  són les creadores de la tecnologia CRISPR.

Fins avui, només cinc dines havien guanyat el Nobel de Química, en front 183 homes des que es va crear el premi el 1901. Les premiades fins ara han estat Marie Curie (1911), la seva filla Irène Joliot-Curie (1935), Dorothy Crowfoot Hodgkin (1964), Ada Yonath (2009) i Frances Arnold (2018).

 

Tallar i enganxar seqüències d'ADN

Les premiades van descobrir una de les eines "més afilades de la tecnologia genètica": les tisores genètiques CRISPR-Cas9, ha destacat l'Acadèmia, en  fer pública la seva decisió. Aquesta tècnica permet 'tallar i enganxar' seqüències d'ADN i té innumerables aplicacions ja que permet editar la informació genètica de qualsevol ésser viu, eliminar problemes o afegir propietats. És a dir, els investigadors poden canviar l'ADN d'animals, plantes i microorganismes amb una precisió extremadament alta.

Charpentier (Juvisy-sud-Orge, França,1968), és bioquímica i microbiòloga especialitzada en virus i una de les investigadores més innovadores en l'àmbit de la teràpia genètica que en 2002 va establir el seu propi grup de treball i que ha estat vinculada a diferents universitats d'Àustria i Alemanya.

Doudna (Washington D. C., 1964), doctorada en Química Biològica i Farmacologia Molecular a Harvard, és professora en la Universitat de Califòrnia en Berkeley, on també dirigeix la Divisió de Bioquímica, Biofísica i Biologia Estructural.

Revolució 

Les tisores genètiques CRISPR- Cas9 "han revolucionat les ciències de la vida molecular, han brindat noves oportunitats per al fitomejoramiento, estan contribuint a teràpies innovadores contra el càncer i poden fer realitat el somni de curar malalties hereditàries", va agregar l'acadèmia sueca.

Charpentier i Doudna van investigar el sistema immunològic d'un bacteri Streptococcus i "van descobrir una eina molecular que es pot utilitzar per a fer incisions precises en el material genètic, la qual cosa permet canviar fàcilment el codi de la vida".

Premi Príncesa d'Astúries

Les dues bioquímiques van ser guardonades en 2015 amb el Premi Princesa d'Astúries de Recerca Científica i Tècnica 2015 per desenvolupar "una tecnologia que permet editar genomes de manera senzilla i precisa, i manipular l'ADN de plantes, animals i humans", va destacar llavors la institució espanyola.