És la sisena bandera espanyola que crema. Té quatre casos oberts i un d'arxivat. I avui, hi ha tornat. A les 12 del migdia ha cremat una bandera espanyola a la plaça Sant Jaume com a protesta per la citació judicial per un delicte d'ultratge a Espanya. Avui ha cremat la bandera davant la Generalitat per denunciar que el Govern fa el joc enviant els Mossos a detenir-lo, en un cas, o a identificar-lo.

"No entenen que la democràcia és la llibertat d'expressió", ha dit en declaracions a ElNacional.cat, afirmant també que Espanya contravé el que pensa Europa. I és que fa només una setmana que el Tribunal Constitucional de Bèlgica ha tombat la llei d'injúries a la Corona al país arran del cas per l'extradició del raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. 

Avui, en una plaça Sant Jaume plena de reivindicacions, avui dels bombers, ha cremat la bandera com a protesta també contra la monarquia i contra "un cap d'estat lladre fugit de la justícia", fent referència al rei emèrit Joan Carles I. 

Després de cremar la bandera, però, tot i que els Mossos d'Esquadra l'han vist, ni l'han identificat ni l'han detingut.

Vídeo: Sara Brull

Les altres banderes

L'última bandera que va cremar va ser el 12 d'octubre, al carrer Diputació, durant la manifestació antifeixista. Per aquest fet, els Mossos d'Esquadra el van identificar i ara li ha arribat la citació judicial. Ha d'anar a declarar el 16 de novembre assistit per un advocat i el jutge d'instrucció 17 de Barcelona l'avisa que si no es presenta, el podrien anar a detenir a casa seva. 

El 30 de setembre va cremar tres banderes més amb motiu de la visita del rei Felip VI al Saló de l'Automòbil. Aquell dia els Mossos el van identificar.

La primera denúncia per ultratge a Espanya va ser per cremar la bandera el 27 de juny del 2019 davant del MNAC, on es va celebrar un sopar amb motiu de la visita del rei Felip VI. La instrucció del cas dirigida pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona va acabar arxivada. Aquest arxivament és el que, segons ell, li dona la força per continuar. 

A cara descoberta

Totes les cremes de bandera les fa a cara descoberta. "No m'he de tapar la cara perquè no estic fent res dolent", afirma. I insisteix que aquest fet no és un delicte, sinó l'exercici d'un dret fonamental com és la llibertat d'expressió.

La majoria de vegades en què cremen la bandera espanyola ho fan amb la cara tapada. El recorregut judicial que té aquest tipus de delicte ha de passar per l'Audiència Nacional perquè cremar la bandera és inconstitucional. I per això la majoria de les vegades i la possibilitat d’acabar denunciats per la Fiscalia de l’Audiència Nacional fa que els autors de les cremes es tapin la cara. No ha estat així en la protesta d’aquest migdia contra Felip VI, el rei espanyol.

El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat diverses vegades Espanya per violar la llibertat d'expressió quan es castiga l'ultratge a símbols de l'Estat, actes d'expressió política que comuniquen un legítim rebuig. El 2007 dos independentistes condemnats per cremar les fotos del rei Joan Carles I van recórrer al Constitucional, que va confirmar la sanció de 2.700 €. Però, després de recórrer, Estrasburg va revertir la condemna.

Cremar fotos del rei sí que estava emparat per la llibertat d'expressió. Aquestes accions formaven part de les condicions de “pluralisme, tolerància i amplitud de mires sense les quals no hi ha una societat democràtica”. El TEDH va considerar de manera unànime que s'havia produït una violació de l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans. Espanya va haver d'indemnitzar els absolts amb 9.000 € cadascun.