Les principals organitzacions agràries continuen alçant la veu contra els nous aranzels proposats per la UE. Si fa algunes setmanes, des d'ASAJA advertien que aquestes mesures podrien provocar un increment addicional en els costos de producció, i instant Brussel·les a reconsiderar aquestes polítiques, aquesta setmana ha arribat el torn de la Unió d'Agricultors i Ramaders de Navarra, que ha expressat la seva preocupació per les polítiques comercials europees. A través d'un comunicat oficial, l'UAGN denuncia que les normatives internes de la UE imposen una càrrega encara més gran al sector que els aranzels externs, afectant negativament la competitivitat dels productors europeus.
"Realitzar estudis està bé, però el que ha de fer l'administració és buscar altres mercats, pressupostar per a promoció, desregular moltes actuacions... gestionar i solucionar. Posar mans a l'obra", afirmen des del sindicat agrari. "Un exemple claríssim d'això: per conrear hi ha un mineral clau, la potassa; i hi ha una mina entre Navarra i Aragó d'on s'extreu, que en aquests moments està paralitzada per una qüestió burocràtica. Això no pot ser, necessitem potassa per produir, hem de continuar important i no podem accedir a ella per pura burocràcia", afegeixen.
Les restriccions imposades a la importació de fertilitzants des de Rússia i Bielorússia han posat en evidència la vulnerabilitat del sector agroalimentari europeu. La UE, que depèn en més d'un 50% de les importacions de potassa d'aquests dos països, s'enfronta a una creixent incertesa en l'abastament. Com a conseqüència, la producció d'aliments podria veure's afectada, amb el corresponent impacte en el preu final per als consumidors. La implementació d'aranzels a certs fertilitzants nitrogenats i fosfatats importats des de Moscou i Minsk busca reduir la dependència exterior en un context en el qual també es pot destacar la necessitat d'impulsar fonts de subministrament internes com Mina Muga, el potencial productiu del qual podria cobrir fins a un terç del dèficit europeu de potassa.
El Consell Europeu d'Agricultura ha reiterat la importància de garantir la seguretat alimentària en temps de crisi, i la fertilització eficient exerceix un paper clau en aquest objectiu. L'optimització en l'ús de fertilitzants permet incrementar la producció sense necessitat d'expandir la superfície agrícola, el que contribueix a preservar els ecosistemes i reduir la desforestació. A més, la denominada 'fertilització intel·ligent' contribueix a millorar l'eficiència en l'ús dels nutrients amb un impacte positiu en la sostenibilitat del sector.
Potassa
El muriat de potassa (MOP) és un fertilitzant essencial en cultius clau com el blat, el blat de moro i la soja. Arran de la guerra d'Ucraïna, ha quedat patent que Europa és dependent de Rússia i Bielorússia per al seu proveïment evidenciant la urgent necessitat de buscar fonts pròpies per garantir una estabilitat al sector agrari. Encara que la Comissió Europea ha intentat mitigar la crisi amb ajuts directes i estratègies de compensació, la incertesa continua marcant el futur del sector agrícola.
Aquesta situació ha portat molts països a replantejar la seva estratègia de subministrament. Mentre Brussel·les endureix la seva actitud amb aranzels, Moscou ha aprofitat el seu avantatge competitiu derivat dels baixos costos energètics per reforçar la seva posició al mercat global, incrementant les seves exportacions en més d'un 50% en els últims tres anys. Aquesta dinàmica ha generat una situació de dependència estructural que amenaça l'autonomia agrícola d'Europa. A més, Estats Units, un dels productors de fertilitzants més importants, ha anunciat la imposició d'aranzels del 25% a productes de la UE, la qual cosa podria tenir un impacte significatiu en la disponibilitat i el cost d'aquestes entrades al mercat europeu.
Xina
Mentre Europa busca solucions, la Xina ha enfortit el seu paper com a actor estratègic en la indústria dels fertilitzants. Conscients del valor geopolític d'aquestes entrades, inversors del gegant asiàtic han incrementat la seva presència en projectes clau com el de Mina Muga que, després de 12 anys d'investigacions i treballs de camp, ha trobat al mercat asiàtic el múscul financer necessari per assegurar el seu futur.
Tanmateix, aquest finançament corre un seriós perill de no executar-se si abans del 31 de març no es resol el bloqueig administratiu que ha motivat la paralització temporal del principal projecte miner d'Espanya. Una incertesa, que podria derivar en la retirada dels inversors, amb el corresponent cop per a l'autonomia agrícola europea. Davant aquest panorama, la reactivació de Mina Muga permetria no només assegurar el proveïment al sector agroalimentari, sinó també estabilitzar els preus en un context de creixent inflació.
Brussel·les s'enfronta ara al repte d'equilibrar la seva necessitat de seguretat alimentària amb la urgència de reduir la seva dependència de mercats externs. I l'aposta per la fertilització intel·ligent i el desenvolupament de projectes estratègics com a Mina Muga podrien marcar la diferència en la sostenibilitat del sector agrícola europeu en els anys vinents.