El canvi climàtic amenaça la supervivència de moltes espècies, però algunes estan especialment en el punt de mira. És el cas dels ossos polars, els quals malauradament s'han convertit al llarg dels anys en la imatge del patiment d'algunes espècies per culpa de l'escalfament global. El seu hàbitat natural es desfà literalment sota els seus peus. Un nou estudi de la Universitat de Toronto publicat a la revista Science mostra com la població d'ossos polars d'una zona de l'Àrtic s'ha reduït a la meitat en els últims anys i, els espècimens que queden, estan més prims.
Concretament, els investigadors han analitzat la població d'ossos polars de la badia de Hudson occidental, al Canadà, durant els darrers 42 anys. Les troballes mostren que la pèrdua de gel i les consegüents limitacions en l'alimentació han estat els principals factors d'un descens del voltant del 50% a la població des de mitjans dels anys 90, il·lustrant com les restriccions energètiques individuals influeixen en la dinàmica poblacional.
La recerca remarca que la zona de l'Àrtic s'està escalfant més ràpidament que qualsevol altra regió del planeta, cosa que comporta una pèrdua significativa de gel marí, transformacions en els ecosistemes i creixents amenaces per a les espècies que depenen del gel, com els ossos polars. És especialment greu per l'espècie la reducció de l'aliment del que viuen per l'escalfament global.
30 graus més de l'habitual al pol Nord
Com s'ha mencionat anteriorment, la zona de l'Àrtic és la més afectada per la pujada de temperatures. De fet, aquests darrers dies s'han viscut nous rècords de temperatura. Les temperatures al pol Nord es van disparar més de 20 graus centígrads per sobre de la mitjana diumenge, travessant el llindar perquè el gel es fongués.
Les temperatures al nord de Svalbard, a Noruega, ja havien pujat dissabte a 18 °C més que la mitjana de 1991-2020, segons models d'agències meteorològiques d'Europa i els Estats Units, amb temperatures reals properes al punt de fusió del gel de 0 °C. Diumenge, l'anomalia de temperatura havia pujat a més de 20 °C, segons informa The Guardian.
Julien Nicolas, científic del Servei de Canvi Climàtic de Copèrnic de la UE, ha afirmat que es tracta de temperatures inusualment calentes per les alçades de l'hivern polar a la que ens trobem. Aquest fenomen, a més de per l'escalfament global es deu a un sistema profund de baixa pressió sobre Islàndia, que dirigia un fort flux d'aire càlid cap al pol Nord.