La llengua, en crisi gairebé per totes bandes. També a les biblioteques públiques, on només un de cada quatre llibres està disponible en català. Així ho ha revelat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en una resposta parlamentària per escrit publicada el passat 13 d'octubre al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya. 

D'aquesta manera, i "d'acord amb les dades existents al catàleg de biblioteques públiques Atena, hi ha un total d’1.011.934 títols registrats". D'aquests, tan sols el 25% són en català. És a dir, la xarxa de biblioteques públiques d'arreu del país només té 251.209 llibres en llengua pròpia. Per contra, la xifra d'obres en castellà gairebé triplica la dada esmentada: 643.703 títols estan disponibles en espanyol, un número que representa al voltant d'un 64% dels llibres de tota la xarxa, segons la dada que ha fet pública la Conselleria de Cultura.

El català, en una situació crítica

Pel que fa a la resta de llengües, trobem les següents xifres: en anglès, 61.670 llibres; en francès, 37.483 obres; en alemany, 10.852 títols; en altres idiomes, 7.017. Aleshores, 117.022 llibres (un 11% aproximadament) estan en alguna altra llengua que no és ni català ni castellà. 

Les dades de la llengua a les biblioteques públiques de Catalunya il·lustren a la perfecció la situació crítica que ha assenyalat aquest dimecres Plataforma per la Llengua. L'organització del català ha presentat l'InformeCAT 2021 que recull cinquanta dades sobre la situació lingüística arreu dels Països Catalans i Andorra. Una xifra preocupant que ha destacat l'entitat és la següent: vuit de cada deu catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla castellà.

La deixadesa de les administracions

També cal remarcar que els catalanoparlants que tenen el català com a primera llengua només representen el 32,4% de la població dels Països Catalans i Andorra. És a dir, menys d'un terç de la població total d'aquest territori. De fet, a cap de les grans unitats territorials s'arriba a tenir el català com a llengua majoritària. Concretament, a Catalunya els catalanoparlants són un 36,1%.

Plataforma per la Llengua ha assenyalat directament la Generalitat com a responsable d'aquesta situació. L'entitat l'ha acusat de "relaxar-se" en els darrers anys, fins al punt que només un de cada tres catalanoparlants pensa que la Generalitat protegeix més el català ara que abans de començar el procés. La crisi lingüística que es viu a les biblioteques públiques pot ser un exemple d'aquesta manca de preocupació de les administracions catalanes, com també ho pot ser la llei del cinema que fa deu anys que s'incompleix. És per això que ara esdevé tan important la negociació per la llei estatal de l'audiovisual.

 

Imatge principal: Una usuària d'una biblioteca pública catalana / ACN