L’Advocacia Catalana ha denunciat que la justícia a Catalunya i a l’Estat espanyol “acumula un important dèficit d’inversions” en els darrers anys que “està portant a la cronificació d’importants mancances que impedeixen disposar d’una administració eficient i de qualitat”, segons un manifest, molt crític, fet públic aquest dimecres, i en el que demana “un gran pacte per modernitzar la justícia”. I és que l’avançament de les eleccions generals al 23-J ha provocat que decaiguin lleis importants, com el projecte de llei d’eficiència organitzativa del servei públic de justícia, que s’anunciava com el gran revulsiu.
El Consell de l’Advocacia Catalana, que representa els 14 col·legis d’advocats del país, hi afegeix que l’Administració de Justícia s’ha d’adaptar a les “necessitats de les noves realitats socials”. A més, sosté que en els darrers mesos els jutjats reben “la incapacitat de les administracions per gestionar les diferents vagues”, iniciada pels lletrats de l’Administració de Justícia, seguida pels funcionaris (que es manté), i l'amenaça dels jutges (que van arribar a un acord), que -segons l’advocacia- “provoquen importants retards i disfuncions en el sistema judicial que causen un greu perjudici a tota l’advocacia i a la ciutadania en general”. El Ministeri de Justícia, que dirigeix Pilar Llop, és el responsable dels funcionaris dels jutjats, mentre que la Generalitat, de les infraestructures. L'Advocacia sosté: “Avui tenim una justícia a punt del col·lapse, amb una situació que afavoreix una inadmissible vulneració de drets i que ocasiona pèrdues econòmiques no només al sector de l’advocacia, sinó ja a l’economia en general.”
Les mesures reclamades
Per tot això, el Consell de l’Advocacia Catalana manifesta que l’actual estat de la justícia a Catalunya i a Espanya “és insostenible en una democràcia que té l’obligació de protegir l’estat de dret”, i per això demana a tots els operadors jurídics i a les administracions implicades “un gran pacte per la justícia que resolgui tots els dèficits acumulats i a avançar cap a una justícia moderna, eficient i de qualitat”.
En aquest sentit, es considera imprescindible una aposta ferma de les administracions per: desencallar les inversions necessàries per modernitzar i posar al dia l’administració de justícia; garantir anualment una dotació pressupostària suficient per dotar la justícia dels millors recursos i eines, per situar-la com un element fonamental de l’estat del benestar i de preservació dels drets fonamentals.
El reclam dels jutges de Pau
La llei d'eficiència organitzativa del servei públic de la Justícia incloïa la supressió de la figura dels jutges de Pau, que el Govern volia revertir a Catalunya perquè és una figura clau, mentre a gran part de l'Estat és obsoleta. Actualment, 898 municipis catalans del total de 947 tenen jutge de pau, mentre la resta tenen jutjat d’instrucció i primera instància. Amb l’anunci d'eleccions de Pedro Sánchez, i la consegüent dissolució del Congrés dels Diputats i del Senat per discutir la llei d’eficiència, l’Associació Catalana en pro de la Justícia, que presideix Xavier Ten, també ha emès un comunicat en defensa dels jutges de pau “com a membres del Poder Judicial que exerceixen funcions judicials i defensa la competència en matèria de justícia de pau i de proximitat que l’article 108 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat de Catalunya”. L’associació reivindica que defensarà que “els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no deixin de tenir una justícia de proximitat i de pau, un servei públic i un dret reconegut a l'Estatut de Catalunya”.