Dia 04. Amb els raigs de sol esquivant els núvols trencats pel fort vent que ha bufat durant la matinada, hem iniciat la nostra quarta jornada del viatge a Euskal Herria; que ens ha portat a Zumaia, la vila que guarda la formació rocosa més espectacular de la costa cantàbrica; i a Gernika, capital històrica d’Euskadi; seu del roure que, durant segles, va reunir els representants polítics del país (segles XII a XVIII), i objectiu del primer bombardeig massiu i indiscriminat contra la població civil de la història de l’aviació militar (1937).
Zumaia, el Flisch i els dinosaures
Amb una brisa humida que delatava un mar embravit per les tempestes dels últims dies, hem arribat a Zumaia, una petita població de la costa occidental de Guipúscoa, d’arquitectura i urbanisme tradicionals de l’Atlàntic (carrers paral·lels que es van traçar a partir de la Kaia -el moll de costa- i que es disposaven sobre el terreny en forma de cornises). A Zumaia hem visitat el Flisch, una espectacular formació rocosa costanera situada als dos extrems de la platja de la vila, que es va formar fa seixanta-sis milions d’anys.
Amb l’exploració del Flisch hem descobert que aquesta formació alberga una extraordinària biodiversitat. Però el més sorprenent ha estat descobrir que aquests plegaments es va produir per una cadena de successos que tenien el seu origen en l’impacte d’un meteorit contra la Terra. El color rogenc de les roques del Flisch revela la presència d’iridi, un element químic inexistent al nostre planeta que va arribar amb el meteorit. I revela, també, que aquell terrible impacte va alterar substancialment les condicions climàtiques de la Terra i va provocar la desaparició dels dinosaures.
Gernika, "la democràcia més perfecta del món"
Després de la visita a Zumaia, ens hem desplaçat fins a Gernika per a dinar. I ho hem fet en un dels restaurants més emblemàtics de la vila, que ens ha servit un menú elaborat amb les receptes tradicionals de la zona interior de Biscaia. Tot seguit hem visitat l’Arbre de Gernika (el vell i el nou) separats tan sols per uns metres, però que simbolitzen el passat i el present del poble basc. El vell és el roure que va viure la liquidació a sang i foc dels Fueros, l’any 1876, a la conclusió de les guerres carlines. I el nou, que és descendent d’aquell arbre mític, va ser plantat fa escassament uns anys
L’arbre de Gernika te una llarga història que remunta a l’Edat Mitjana (segles XII i XIII); quan els biscaïns, els guipuscoans i els alabesos, es van organitzar per a posar fre a l’autoritarisme de la monarquia navarresa. Els representats polítics de les valls que formaven aquell món que aspirava a quotes superiors de llibertat, es van reunir, durant segles, sota la capçada del roure de Gernika. Fins que al segle XVIII, el règim foral -que l’antropòleg francès Lucien Bonaparte definiria com "la democràcia més perfecta del món"- va impulsar aquell santuari del parlamentarisme cap a la modernitat, i construiria la "Casa de Juntas".
