Dia 02. Amb una boirina matinal que cobria la ciutat de Donosti, ens hem llevat i hem iniciat la segona jornada del nostre viatge a Euskal Herria; que ens ha conduït a Baiona, capital de Lapurdi (un dels set territoris històrics bascos) i de Iparralde (el País Basc nord). I que ens ha conduit, també, a Hondarribia, la sentinella pètria sobre la “muga” del Bidasoa; que separa, administrativament, els territoris bascos continentals (estat francès) dels peninsulars (estat espanyol).
Baiona, la balenera
Baiona és un vell port fluvial sobre el riu Adur, a escassos quilòmetres de la desembocadura a l’Atlàntic, que va viure la seva particular època daurada en el temps dels primers viatges atlàntics (segles XV a XVII). El port de Baiona va ser el recer de dotzenes de baleners que, des de mitjans de la centúria del 1400, van solcar l’Atlàntic a la recerca de balenes, i van arribar a Amèrica del Nord mig segle abans que Colom. Aquella lucrativa activitat (de la balena s’aprofitava absolutament tot) la va transformar de petit port de pescadors a gran ciutat mercantil.
A Baiona hem conegut la història dels baleners bascos dels segles XV i XVI; que, resseguint les costes de França, d’Irlanda i de Groenlàndia, van assolir el banc de Terranova. I hem sabut que amb els islandesos, rivals baleners i escala obligada d’aquells viatges, hi van tenir una tensa relació que va portar aquells descendents de vikings a legislar una llei que deia que matar un basc no era un crim. Aquella llei va quedar allotjada en el codi penal islandès i no seria fins ben entrat el segle XXI que algú ho va advertir, i els presidents islandès i basc, la van derogar en una trobada commemorativa.
També, a Baiona, hem descobert que aquells viatges baleners tenien una important sinistralitat, que condemnava a la ruïna moltes famílies de pescadors. Per a fer front a aquelles contingències, les confraries van crear unes caixes de resistència, participades per armadors i per pescadors; que havien de pensionar als mariners mutilats, o a les vídues i orfes del mariners morts. Les confraries baleneres basques -de Baiona, de Donibane Lohitzune, de Hendaia, de Pasaia Donibane, o de Donosti; serien les creadores del primer sistema de seguretat social, nervi del modern estat del benestar.
Hondarribia; piques, malles i farcells de contraban.
A migdia hem arribat a Hondarribia i hem dinat en un antic molí fariner del segle XVI, un baserri que havia estat la unitat de producció i d’habitació més important de la falda del Mont Jaizkibel. I tot seguit ens hem desplaçat a la part històrica, que ens ha regalat una magnifica vista del tram final del Bidasoa; amb els passos dels contrabandistes (que, durant segles, van introduir a la part peninsular, des de armes fins a penicil·lina, passant per tabac i per nylon); i amb l’illa dels Faisans, on el 1659, Lluís XIV de França i Felip IV de les Espanyes, van signar la Pau dels Pirineus que mutilaria Catalunya.