Dia 03. De nou, amb la boirina matinal cobrint els carrers i les platges de Donosti, ens hem llevat i hem iniciat la tercera jornada del nostre viatge a Euskal Herria; que ens ha conduït a Zugarramurdi, escenari de la gran cacera de bruixes de 1609; Elizondo, capital històrica de la vall de Baztan i vila d’indianos; i Bozate, el misteriós “auzolan” (barri rural) d’Arizkun que va ser el darrer testimoni de l’existència de la comunitat agot, els “pàries” del món medieval basc absolutament marginats; però que, en canvi, van tenir un paper destacadíssim en l'economia dels segles finals de l’edat mitjana basca: van ser els constructors dels vaixells baleners que van canviar per sempre la vida dels bascos.
Zugarramurdi: el primer intent d’extermini de la llengua i la cultura basques
Amb un cel dominat per una boirina, hem transitat per una carretera de muntanya que ens ha conduï per diversos pobles a banda i banda de la “muga” (Sara, Urdax, Ainhoa) que amb Zugarramurdi, entre 1609 i 1610, van ser l’escenari d’un brutal estat de terror -fabricat pels règims polítics de les monarquies francesa i hispànica- que pretenia extirpar la religió ancestral dels bascos, de remot origen neolític; i que, en aquell moment, era, amb la llengua i el conjunt de tradicions, el nervi de la identitat del poble basc. París i Madrid, van imposar una terrible tenalla que va provocar la mort de dotzenes de persones (cremades, tirotejades) i el dramàtic desplaçament de milers de refugiats.
A la Casa-Museu i a les Coves de la Bruixeria hem descobert que els règims del rei Enric IV de França (el primer Borbó al tron de París), que abans d’assolir la corona havia sembrat de patiment i de mort la Occitània; i del rei Felip III de les Espanyes, que havia decretat l'expulsió dels moriscos hispànics, considerada la pitjor crisi humanitària del segle XVII europeu; van tramar l’extermini de la llengua i cultura basques; fabricant un missatge que associava la religió ancestral basca amb les pràctiques satàniques. Durant mesos, centenars de dones i nenes, homes i nens; acusats de bruixeria van patir detencions i tortures i, en ocasions, la mort a mans dels seus perseguidors.
Elizondo, vila d’indians
Passat migdia ens hem desplaçat a Elizondo, capital històrica de la vall de Baztan, travessada pel Bidasoa i vila d’indians. A Elizondo, passejant pels seus solitaris carrers, hem descobert que, en aquella profunda i oculta vall, tant les oligarquies com les classes populars van fer, massivament, el camí a les Amèriques. Va ser durant l’època colonial hispànica (segles XVI a XVIII); i el resultat es contempla en la gran quantitat de casalots -palaus rurals d’arquitectura basca tradicional- construïts a banda i banda del carrer principal. Casalots separats els uns dels altres, que no compartien paret mitgera, per què es volia destacar la força econòmica de la casa pròpia respecte a la dels veïns.
Bozate, el “auzolan” dels agots
Després ens hem apropat a Bozate, un ghetto agot que va tenir una llarga existència (segles XII a XIX). Els agots, dissidents politico-religiosos de professió artesana i d’origen centreeuropeu, van fugir forçats per una terrible repressió i es van establir al regne de Navarra; en plena febre constructiva. Durant segles van ser els “pàries” del món basc. Se'ls va prohibir la propietat de la terra, la residència a l’interior de les muralles i els matrimonis amb autòctons. Però van excel·lir en les seves tradicionals professions, i van ser els constructors de les flotes baleneres que van canviar per sempre la fesomia d’Euskal Herria. No s'entén el salt a la modernitat del poble basc sense l'aportació dels agots.