Dia 01. A l’hora prevista, al migdia, hem sortit de Barcelona en un vol a Catània, capital històrica de Sicília, i que serà el nostre camp base durant els dies que hem previst descobrir aquesta part de l’illa. Catània, Messina, Siracusa, Noto, Ragusa i Mòdica són un misteriós i sorprenent sincretisme de les cultures grega, romana, bizantina, àrab, normanda i catalana. La Sicília que mira cap a llevant, cap als confins orientals de la Mediterrània, és, entre moltes i diverses personalitats, la pàtria del matemàtic Arquimedes; de la màrtir cristiana Llúcia de Siracusa; i de la reina Constança, esposa del rei català Pere II, i artífex de l’empresa conqueridora almogàver.
Durant aquests dies coneixerem, també, la història que s’oculta darrere els grans fets. Aquella història que van escriure aquelles persones que mai apareixeran als llibres d’història. Coneixerem la història de les primeres societats secretes; que, amb el decurs del temps, van derivar en el fenomen de la màfia. Descobrirem la importància dels traginers sicilians; que, durant segles, van jugar un destacat paper en la societat que anava molt més enllà de la seva activitat professional. I descobrirem la tragèdia del fenomen de l’emigració moderna i contemporània cap a Amèrica i cap al nord d’Itàlia, en la societat actual siciliana. La marca d’aquest impacte.
Avui hem tingut ocasió de fer la primera incursió en la gastronomia típica siciliana: arròs caldós amb marisc i peix espasa a la planxa. Després, durant la tarda-vespre; hem conegut alguns dels carrers de la seva part històrica: la Via Etnea -la principal artèria comercial de la ciutat, malgrat ser en ple centre històric-, la Piazza del Duomo -presidida per l’estàtua de “l’Elefantino”-, la Piazza de la Università -amb el primer centre d’estudis superiors de l’illa, fundat pel rei Alfons el Magnànim- i la Via dei Crociferi -que amb tres-cents escassos metres longitudinals, és la concentració de temples barrocs més gran del món-. Demà més. Us ho continuem explicant.
