Dia 02. Després d’esmorzar, a primera hora del matí, hem prosseguit la nostra particular experiència a Sicília. Avui hem dedicat la jornada, íntegrament, a conèixer amb profunditat Catània, la capital històrica de Sicília; i l’única ciutat de l’illa que ha estat catalanoparlant. Va ser entre els segles XIII i XV, quan Sicília va formar part de l’edifici polític catalanoaragonès; o bé va ser governada per membres de la branca siciliana dels Bel·lònides catalans. A partir de la conquesta catalana de 1282, Catània va ser el punt de destinació de milers de catalans, valencians i mallorquins; funcionaris civils i militars, comerciants marítims; i després de 1424, data de la fundació de la universitat, professors que hi van implantar la llengua catalana.
Precisament per a conèixer com va arrelar aquesta colònia catalana, que va divulgar el català a la ciutat fins a convertir-lo en la llengua del govern, de la cultura i dels negocis, hem conegut el castell Ursino; el seu fossat, la seva muralla i les seves dependències internes. Aquesta impressionant fortalesa, que abans de les violentíssimes erupcions volcàniques i terratrèmols de la centúria del 1600 estava situada als penya-segats sobre el mar i avui es troba a un quilòmetre de la línia de costa, té una particularitat que il·lustra l'extraordinària relació entre Sicília i Catalunya. Entre 1282 (conquesta catalana de Sicília) i 1479 (unió dinàstica dels Reis Catòlics), el castell Ursino va ser la residència dels reis de la corona catalanoaragonesa a Sicília.
Després ens hem submergit en l’arrel més profunda de la ciutat: hem visitat el Teatre Grecoromà, l’edificació més antiga de Catània, les seves galeries, les seves grades i el seu escenari. Construït pels grecs durant la centúria del 500 aC (fa 2.500 anys), va ser posteriorment reformat i ampliat en diverses ocasions pels romans (segles II aC a V dC) fins a convertir-se en un dels teatres més grans del món: tenia una platea per a encabir 6.000 espectadors i un escenari on es representaven les tradicionals tragèdies del teatre grecoromà. Els romans van dotar aquest edifici d’un complex sistema de conducció d’aigua que permetia inundar l’escenari i convertir-lo en un petit mar on es representaven les batalles marítimes.
Tot seguit, hem dinat en un restaurant de Catània, que té el menjador situat en una terrassa protegida per tendals. Allà hem tingut ocasió, de nou, de tastar la gastronomia siciliana: salumi di mare, focaccia de pesce spada, carpaccio de tonno, i ricotta salata, tot regat amb excel·lents vins sicilians. I, a continuació, hem visitat i conegut el Monestir de San Benedetto, l’edifici monàstic més gran del món, construït després del terratrèmol de 1693 sobre un anterior edifici devastat per aquell fenomen natural. Hem conegut les seves impressionants estances interiors i les seves misterioses galeries soterrànies, excavades després del terratrèmol. San Benedetto, destinació de molts fills cabalers de les famílies aristocràtiques, esdevindria un dels pocs palau-monestir del món.
