Dia 04. Després d’esmorzar, a primera hora del matí, hem prosseguit la nostra particular experiència a Sicília. Avui, al matí, ens hem desplaçat fins a Noto, situada a 90 quilòmetres al sud de Catània; i que és la ciutat que acull la màxima densitat mundial d'art barroc. A migdia ens hem apropat fins a Feudo Maccari, una gran finca d'origen medieval, situada en l'extrem sud-oriental de l'illa, prop de Pachiano i quasi sobre el vèrtex meridional del triangle sicilià, i que en l'actualitat és un prestigiós celler d'elaboració de vins. I a la tarda, hem visitat i conegut la ciutat de Siracusa, el seu barri medieval però de remot origen grecoromà, anomenat Ortigia i situat sobre una illa totalment fortificada i unida a Sicília a través de dos ponts.
A les 10.00 hem passat la Porta Fernandina de Noto, edificada al segle XVIII, i ens hem endinsat en el conjunt arquitectònic i urbanístic barroc més compacte i espectacular del món. Noto, situada al cim d'un turó a cinc quilòmetres de la línia de la costa i en un entorn agrari d’olivera, vinya i blat; va ser l'epicentre del terrible terratrèmol de 1693, que va canviar per sempre la fesomia de la façana oriental de Sicília. La nova Noto es va reedificar amb una unitat de criteri arquitectònic i urbanístic que ens entusiasma. Els temples religiosos, els palaus civils de les oligarquies terratinents de la regió, i els carrers en damer i empedrats amb lloses de pedra tallades, formen un sorprenent conjunt que ens ha submergit en les primeres dècades del 1700.
A l’hora de dinar ens hem apropat a Feudo Maccari, a uns cinc quilòmetres de Noto, i hem tingut ocasió de visitar un dels pocs cellers de Sicília i d’Itàlia que conserven formes tradicionals de producció adaptades a la modernitat. Hem fet una il·lustrativa visitada al celler, conduïda pels enòlegs de la finca, que ens han explicat algunes de les característiques del raïm de la zona (han insistit molt en la bondat de la composició arenosa i calcària de la terra); i, algunes característiques del seu particular sistema d’elaboració i maduració de vins i d’olis. Tot seguit hem fet un tast de sis vins sicilians, elaborats a la finca, a la vegada que dinàvem uns plats de pasta i d’albergínia amb carn picada i tomaca sofregida, típics de la gastronomia de l’illa.
Després de dinar ens hem dirigit a Siracusa. Allà hem visitat Ortigia, l’illa fundacional de la ciutat; que conserva diverses restes de l’època grecoromana. Ortigia, també devastada pel terratrèmol de 1693, va ser totalment reconstruïda durant el segle XVIII, seguint una unitat de criteri i, a la vegada, una ambició de singularitat. A Ortigia, es va traçar la primera plaça de planta el·líptica d’Europa; la del Duomo i la del Palazzo Borgia dei Casale. Precisament, hem fet una visita exclusiva i personalitzada a l'interior d’aquest palau del segle XVIII, edificat per un descendent dels Borja valencians, a càrrec del personal de recuperació del patrimoni de la casa, que ens ha transportat a la quotidianitat d’una família noble siciliana de l'època.
