Dia 05. Després d’esmorzar, a primera hora del matí, hem prosseguit la nostra particular experiència a Sicília. Avui al matí, ens hem desplaçat fins a Ragusa, situada a 100 quilòmetres al sud-oest de Catània, i considerada la ciutat més bella de Sicília i una de les més belles d’Itàlia. Ragusa, fundada pels grecs fa 2.500 anys, es va fer tristament famosa amb el terratrèmol de 1693, que va canviar per sempre la fesomia de la Sicília oriental. Aquell fenomen va provocar la destrucció total de la ciutat i la mort de 5.000 persones, que representaven el 90% de la seva població. I a la tarda hem visitat Mòdica, la capital siciliana de la xocolata; i una ciutat d’una bellesa eterna; on sembla que, després del terratrèmol, es va aturar el temps.
A les 10.00 hores, després d’un viatge de dues hores a través de la campanya siciliana, hem arribat a Ragusa. La trama urbana de l’actual ciutat, com totes les de la Sicília oriental, és la cicatriu d’una extraordinària tragèdia. Després del terratrèmol, les oligarquies terratinents supervivents van buscar un nou emplaçament per a reedificar la ciutat, i se’n va anar més enllà del congost en forma de mitja lluna que limitava la vella ciutat. Mentre que les classes humils supervivents es van quedar entre les runes que encara fumejaven. El resultat seria el naixement de dues noves ciutats, amb una composició sociològica totalment diferenciada que viurien l’una a l’esquena de l’altra durant més de dos segles.
La part “aristocràtica” va ser anomenada Ibla, que era el nom que havia tingut la ciutat en època grega, i que és la part que hem conegut. Hem visitat el Duomo, un extraordinari edifici barroc edificat al cim de la ciutat, i posat sota l’advocació de sant Jordi. I després hem visitat i conegut un curiosíssim establiment: el Rosso Cinabro, l’últim taller de fabricació artesanal de carros i tartanes d’Europa. Els seus propietaris ens han mostrat el procés de fabricació tradicional dels carros, i ens han explicat que a Sicília, durant els últims mil anys, els carreters han estat elements cabdals de la cultura popular. Han estat personatges que han assolit la categoria mítica de “cavallers sense armadura” (defensors de les causes de les classes humils).
Després hem dinat en una petita cava medieval de la ciutat. I a continuació ens hem desplaçat fins a Mòdica. Aquesta ciutat no va patir els efectes del terratrèmol de 1693 amb el mateix rigor que Ragusa o Noto; però sí que les seves elits locals van aprofitar la febre constructiva desfermada després del terratrèmol, per a reformar o bastir de bell nou alguns dels grans edificis de la ciutat. A Módica hem visitat i conegut els elements més destacats del seu patrimoni històric: la xocolateria Bonajuto, la més antiga de Sicília i una de les més antigues del món (segle XVII); i el Duomo, situat estratègicament a mitjana altura entre l’areny del congost i el cim del turó, en una posició central sobre un plànol amb un elevat grau d’inclinació, que resulta impactant.
