Aquest estiu es presenta especialment dur pel que fa als incendis forestals, amb una gran sequera i els termòmetres al límit. Durant el mes de juny ja hem vist grans focs que han colpejat amb força alguns punts del país i les previsions no són bones. Enguany caldrà extremar la precaució durant tota la campanya i la prevenció serà més necessària que mai. I en això, la ciutadania hi tenim un paper fonamental, no només per preservar el nostre territori i la nostra terra, sinó també per tenir cura de totes les persones que treballen dia rere dia en els cossos d’emergència de Catalunya.
“Quan pugem al camió només tenim incerteses. Ens preocupa la seguretat de la nostra gent i la seguretat dels qui es poden veure afectats per l’incendi. No sabem què ens podem trobar ni si ho podrem controlar i són moments difícils”. Així explica Francesc Xavier Boya, inspector cap de la Divisió Sala Central de Bombers, com es viu l’extinció d’un incendi des de dins, des de l'altra cara que pocs veuen. En els últims anys els focs a casa nostra han canviat. El canvi climàtic i l’abandonament de la pagesia han convertit els incendis en més virulents i més difícils de controlar. Si bé és cert que els cossos d’emergències cada cop disposen de més avenços i recursos en polítiques de prevenció i extinció, sovint els passos endavant topen amb un clima més extrem i l’augment de la superfície forestal.
En les darreres dècades hem passat de tenir un 30% de terreny forestal a un 70%. En la primera meitat del segle XX els incendis, majoritàriament, els apagava la mateixa pagesia amb aigua o branques, ja que la longitud de les flames era baixa i, com que la terra estava treballada, el foc no tenia continuïtat. Ara, la desruralització i l’abandonament dels terrenys agrícoles han donat peu a incendis de molta intensitat que no tenen fre i són més complicats d’extingir. Jordi Martín, inspector cap de la Regió Emergències de Girona, assegura que els actuals incendis són de sisena generació, és a dir, que cremen molta superfície en poc temps i d’una manera molt violenta. “És un fenomen que ja s’ha vist en altres països com Grècia o Portugal. Aquests focs fan que no puguem ser capaços de resoldre’ls com fins ara”, destaca.
Com funciona l’extinció d’un incendi?
Les Agrupacions de Defensa Forestal són les responsables de fer les anomenades primeres intervencions. Al nostre país n’hi ha més de 300 repartides arreu del territori i estan formades per persones voluntàries amb formació que coneixen perfectament la seva terra i les seves característiques. El principal actiu de les ADF és que normalment es troben a prop dels incendis i això fa que puguin intervenir amb més rapidesa. Un cop arriben els Bombers, ells són els responsables de la incidència i les ADF es dediquen a fer les tasques que els requereixin. “A la meva comarca jo ho conec tot: la gent que hi viu, les carreteres, els recursos, els llocs amb més risc, qui ens pot ajudar… Les ADF estem formades per gent que viu al territori i això fa que arribem més aviat als llocs i puguem aportar molt i evitar així que l’incendi es faci gran”, explica Xavier Jovés, president del Secretariat d’ADF de Catalunya.
Un cop l’incendi està en mans dels bombers, la gestió de l’extinció va molt més enllà del que es veu. A banda de tots els recursos aeris o terrestres que es puguin destinar, en una emergència hi ha constantment bombers i experts que es dediquen a fer anàlisi del foc i tracen l’estratègia a seguir. A més, cal una coordinació mil·limètrica, tant dins del Cos de Bombers com amb la resta de serveis d’emergència.
Com es preveu aquest estiu?
Les previsions de cara als mesos vinents no són bones. Tots els experts apunten que ens espera una campanya d’incendis forestals dura i fan una crida a la prevenció, ara més necessària que mai. “L’estiu encara no ha començat del tot i ja estem en una situació molt preocupant. Som pessimistes. La campanya pot ser molt complicada i difícil”, indica Boya.