Quina és l'estratègia de la fiscalia en l'acusació contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart?

L'acusació de rebel·lió es portarà fins al final o és una estratègia per despitar els advocats perquè els acabin defensant d'uns fets i un delicte que no existeix?

Tenint en compte que la primera denúncia és per sedició, que no hi ha hagut violència en cap moment i que no hi ha res que legalment argumenti la presó provisional, els advocats s'han anat adaptant a tot allò que han anat percebent de la fiscalia i els jutges.

"Vam començar de manera light. Crèiem que si hi havia un discurs tranquil, no passaria res", diu l'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Pina, a El Nacional. 

"Crèiem que estàvem en un procediment normal, i que amb raons jurídiques i tècniques convenceríem el tribunal", explica Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart. En conversa amb El Nacional no nega que s'ha anat redirigint la defensa a mesura que han anat passant els mesos i han vist que no hi havia res a fer: "L'estratègia ha canviat quant a la forma. Ara ho diem tot d'una manera més airada".

El punt d'inflexió està en el 23 de març, quan Pablo Llarena torna a tancar a la presó provisionalment part del Govern que ja havia quedat en llibertat. Quan en mig del ple d'investidura a Jordi Turull, el magistrat li diu que ell no garanteix l'autogovern.

"Això és el que provoca el canvi en la línia de defensa", diu Pina. "S'han descarat de tal manera que no són objectius", afegeix l'advocat.

Fonts judicials apunten cap a una estratègia de la fiscalia per no mantenir la rebel·lió fins al final. Rebaixar els anys en l'escrit d'acusació per rebel·lió i en les conclusions definitives del judici canviar el delicte per sedició. Això provocaria una rebaixa de la pena, que la fiscalia pugués argumentar aquesta rebaixa sense caure en el descrèdit de la manca de proves per rebel·lió i un joc del gat i la rata amb els advocats que haurien defensat els Jordis per un delicte pel qual al final no se'ls acaba condemnant.

Marina Roig es pregunta: "Quin plantejament de defensa he de fer?". I denuncia que aquest fet genera indefensió.

Jordi Pina tira més pel dret: "Jo plantejo la defensa com que no han fet res", perquè "no concorre cap element. Tots aquests delictes porten intrínseca la violència". I afegeix que "ens faran un Altsasu", referint-se a la rebaixa de penes que hi pot haver en la demanda de la fiscalia final i en la condemna.

Segons Roig, la denúncia inicial s'ha "desvirtuat". "Ja no eren fets reals", diu, i remarca que un cop s'amplien els fets a l'1 d'octubre i el cas passa al Tribunal Suprem, s'incorporen a la causa informes de la Guàrdia Civil.

Justificar els presos polítics

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart eren els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural quan van entrar a la presó. Cuixart manté el càrrec, i Sànchez va deixar la presidència de l'ANC i es va presentar a les eleccions del 21-D. Però són entre reixes com a màxims representants de la societat civil.

Mantenir-los tancats és una manera de justificar que els consellers que han renunciat a l'escó o s'han apartat de la carrera política com Joaquim Forn, Carme Forcadell o Dolors Bassa continuïn tancats.

Marina Roig té clar que "necessiten mantenir la rebel·lió contra vent i marea per mantenir les inhabilitacions i semblar que s'ha fet justícia". Jordi Pina és del mateix parer: "No els poden deixar en llibertat si mantenen els polítics... perquè és tan descarat... Per això els mantenen a la presó, perquè no poguem dir que fan distincions".

"Fa un any i no m'han donat cap argument per mantenir-los tancats", rubrica Pina. I anuncia que cada setmana demanarà la llibertat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, de qui també és advocat.

La filtració de la fiscalia

Sobre les filtracions que hi ha hagut els darrers dies de la possible pena que podria demanar la fiscalia en el judici, els dos advocats s'ho miren de lluny.

Marina Roig treballa amb la tesi que no hi ha delicte i que ella demanarà l'absolució en l'escrit de defensa. Jordi Pina creu que la fiscalia és conscient de la gravetat de la filtració perquè el cas encara no està tancat.

I és que totes les defenses han demanat diverses diligències que s'han de resoldre abans de tancar la instrucció i fer els escrits d'acusació. Per Pina és inversemblant que la fiscalia ja estigui fent l'acusació sense veure noves proves que podrien modificar el relat dels fets.

Les ingerències del 13

L'origen de l'acusació contra els Jordis està en el 20 de setembre. En les mobilitzacions que es van fer durant els escorcolls i les detencions de 14 alts càrrecs del Govern autoritzades pel jutge d'instrucció número 13 de Barcelona.

El que va començar com una investigació per les declaracions de Santiago Vidal va derivar en una causa general contra el procés amb escoltes telefòniques indiscriminades.

Des de la defensa de Jordi Cuixart sempre s'ha mantingut que els jutges competents per instruir la causa eren els catalans. Amb la resolució del jutge dient que no és competent per investigar aquests delictes, la perplexitat arriba a les defenses i una nova via. Marina Roig es planteja discutir la validesa de les proves que ha presentat aquest jutjat a l'Audiència Nacional, primer, i després al Tribunal Suprem.

Segons Roig, el jutge del 13 ha "dictat resolucions contradictòries", cosa que denota una manca d'independència judicial.

La proposta de Puigdemont

Després de les eleccions del 21-D i després que el president del Parlament, Roger Torrent, aturés la investidura de Carles Puigdemont, el mateix Puigdemont va trucar a Jordi Pina per proposar-li que Jordi Sànchez fos investit president de la Generalitat. 

"Creus que em pot perjudicar?", va preguntar Sànchez a Pina. "No ―va respondre l'advocat―. Són eleccions democràtiques. No hi veig cap problema".

Tot van ser problemes. Ni es va poder investir Sànchez perquè Llarena li va impedir assistir al ple del Parlament ni es va aconseguir la seva sortida en llibertat. 

"Sempre he pensat que des del Govern hagués pogut fer coses pel país. És una persona dialogant. Hauria negociat un referèndum pactat amb l'estat espanyol", explica Pina, que afegeix que mai es va plantejar que si era investit president, hi hagués cap incidència en el procés penal. "El programa electoral de Junts per Catalunya no creuava línies vermelles", remarca.