S’ha parlat molt durant els darrers mesos sobre l’avançament del calendari escolar 2022-23, una mesura que ha generat molta polèmica entre els professors de Catalunya. Però què en pensen les famílies sobre aquesta tornada a l'escola avançada? El curs està a punt de començar. El dia 5 de setembre estan cridats a assistir a classe els alumnes d’educació infantil i primària; i el dia 7 han d’assistir-hi els alumnes de secundària, batxillerat i Formació Professional. ElNacional.cat s’ha posat en contacte amb diverses famílies catalanes per saber quina diversitat d’opinions existeix entre els pares i mares del país respecte d’aquesta mesura.

🗓️ Calendari escolar 2022-23 a Catalunya: vacances, dies festius i totes les novetats

✏️ Tornada a l’escola: com serà el curs escolar 2022-23 a Catalunya?

Hi ha opinions de tots colors. Gent que està completament a favor de tot el que van anunciar de manera conjunta fa uns mesos el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray; i famílies que consideren que no hi ha res d'aquesta mesura que estigui bé. Hi ha, fins i tot, qui està a favor de l’avançament del curs, però en contra de la jornada intensiva, una altra de les claus d’aquest setembre; ja que aquest mes els alumnes faran classe de 9 del matí a la una del migdia. I després del descans del migdia iniciaran activitats de lleure. Prohibit fer classe lectiva. 

Pedagogia

La Maria és mare de tres nens que van a l’escola Auró de Barcelona. Ella està convençuda que començar les classes el dia 5 de setembre i no després de la Diada és bo per motius pedagògics. Explica a aquest diari que li sembla fora de lloc “que els nens deixin d’anar a l’escola durant 80 dies seguits” perquè és “injustificable pedagògicament parlant”. Per a ella, aquesta aturada tan llarga es converteix en un “obstacle” per a l’aprenentatge. No es refereix només a fer classe lectiva. Assegura que a ella li semblaria bé que els nens anessin uns dies abans a l’escola “només perquè vagin agafant una rutina”.

Per altra banda, la Teresa Yebra, que duu els seus dos fills a l’escola Voltregà de Sant Hipòlit (Osona), assegura que està a favor de les mesures per motius pedagògics. Però ella no assenyala l’ordre d’avançar el calendari “perquè per només una setmana no es nota la diferència”. Sí que es fixa, sobretot, en la decisió de fer jornada intensiva durant tot el setembre. “Que serveixi per observar com funciona i a veure si amb una mica de sort s’acaba aplicant durant tot l’any”. Segons Yebra, “a les tardes no rendim”. “Als adults ja ens costa, però nosaltres som capaços de fer un esforç i d’ajudar-nos amb un cafè; els infants, no”, afegeix. 

Conciliació

La Teresa és optimista i pensa que si les rutines es canvien des de l’escola i s’aposta per una jornada intensiva que acabi al migdia, en un futur també canviaran les dinàmiques en el món laboral. “Per culpa dels horaris laborals hi ha nens que es passen més de vuit hores a l’escola”, assenyala; i lamenta que els catalans “ens comparem sempre amb Europa, quan allà hi ha jornada intensiva perquè els nens es puguin educar bé a casa, però a l’hora de la veritat no som prou valents per actuar com ells”.

La ‘conciliació’ ha estat un dels grans arguments del Govern per defensar la mesura d’avançar el curs, però no per la jornada intensiva, ja que la conselleria de Josep Gonzàlez-Cambray es va veure obligada a oferir hores de lleure a les tardes perquè les famílies es queixaven que no podrien passar a recollir els fills al migdia. El Departament, però, ha presumit tot aquest temps d'haver tirat endavant una modificació del calendari que fa que els pares no s’hagin de preocupar d’on ‘col·locar’ els fills durant l’última setmana d’estiu. Les famílies consultades, però, han manifestat que mai no han tingut dificultats per aquesta qüestió, bé perquè se n’han pogut ocupar els avis, han optat per casals i colònies o bé perquè els pares són autònoms i poden treballar des de casa amb les criatures.

Una mare compra material escolar amb la seva filla per la tornada a l'escola / Foto: Carlos Baglietto

“Anar a fer el burro”

Qui està en contra de tot plegat és la Begoña Pérez, mare d’una nena que farà 5è de primària a l’Institut Escola Eixample de Barcelona. És la presidenta de l’AMPA del centre, i considera que “al setembre encara fa massa calor” per fer classe lectiva, un motiu pel qual avançar el calendari seria una mala idea. “No guanyes gaire, a més, perquè només avances una setmana”, afegeix, i sentencia que no li sembla bé “que a la tarda els nens vagin a fer el burro”.

Es refereix a les hores de lleure de la tarda fixades per la Generalitat, en les quals no es pot fer classe lectiva. “Si la meva nena em diu que hi va a perdre el temps”, no es quedarà a la tarda, assegura, i lamenta una gestió que ha fet el seu centre: “Jo podria endur-me la nena cap a casa i dur-la més tard a les extraescolars, però amb la jornada intensiva l’escola ha decidit avançar també l’horari de les extraescolars”.

La Begoña s’oposa rotundament a la idea de fer jornada intensiva durant tot el curs. “És més complicat de conciliar fins i tot si canvien els horaris de les extraescolars”, diu, i destaca que “fas matinar molt més els nens, que és una pallissa; i els fas dinar tard, que representa un canvi d’hàbits”. “Volem dinar a les dotze? Si molta gent a aquella hora acaba d’esmorzar!”, diu.

Imatge d'arxiu d'una aula buida

En contra per “les maneres” i la falta de monitors

Un dels pares amb els quals s’ha posat en contacte ElNacional.cat duu els seus fills a l’escola Andersen de Vic, però ha volgut mantenir l’anonimat. A aquest pare no li sembla una idea forassenyada avançar el curs. Així i tot, carrega contra “les maneres” amb les quals Educació va anunciar la mesura. “No sé com van poder dir que la mesura és feminista; ens prenen per gilipolles”, afirma.

A més, aquest pare també critica la “falta de previsió” que ha tingut el Govern amb tot el que té relació amb els monitors de lleure: “Els monitors del cau on van les meves filles em diuen que ni de broma acceptaran anar a treballar només una hora a les tardes pel poc que paguen; que prefereixen fer vacances”. “Queda clar que tot això ha estat per emmascarar totes les altres coses que han sigut notícia en els darrers mesos, com els 'reforços covid' o el 25% de castellà”, afegeix.

Imatge d'arxiu d'alumnes abans d'entrar a l'escola | ACN

“Els nens mai no acaben el temari”

La Sira admet durant la seva conversa amb aquest diari que ella era “l’aplicada de la classe”. És mare d’una nena que ara començarà P3 a l’escola d’Avià i d’un nen que farà 1r d’ESO a Berga, al Berguedà. Ella està a favor que s’avanci el curs, i en contra de fer jornada intensiva, i és perquè considera que els infants haurien d’estudiar més del que ja estudien. “Contínuament hi ha festes i els nens mai no acaben el temari, a més que els pares sempre comencem a treballar a partir de l’1 de setembre; és una qüestió de conciliació i de pedagogia”, opina.

A la Sira li molesta “que es retallin les hores lectives de la tarda” perquè creu que s’hauria de pencar més a classe. “Potser funciona, però a mi em costen els canvis”, explica, i demana “aprofitar aquella hora i mitja” per fer matemàtiques, educació física o llegir contes; el que sigui. “Volem tenir sempre el millor pels nens, però a vegades és millor deixar-ho tot com està; i si es fan canvis és millor fer-los a poc a poc”, afegeix, a més de mostrar-se “contrària” a “imitar els països nòrdics perquè “no sabem educar igual que ells”.