El curs escolar 2023-2024 començarà la primera setmana de setembre amb classes a la tarda, tal com s'ha comunicat aquest dijous en la presentació d'un informe encarregat per la Conselleria d'Educació. La secretària general d'Educació, Patrícia Gomà, i la secretària de Transformació Educativa, Núria Mora, han admès que caldrà cercar la fórmula per fer que les tardes lectives siguin compatibles amb l'inici del curs escolar la primera setmana de setembre. I en aquest sentit, han estat taxatives sobre la possibilitat que es reconsideri la data de retorn a les aules: "Podem parlar de com han de ser les tardes i del dia concret en què començarà el curs, però no està sobre la taula debatre si ha d'arrencar el 12 com antigament o la primera setmana de setembre".
🗓️ Dates de la preinscripció escolar per al curs 2023-2024 a Catalunya
La cosa és que Educació debatrà en el marc del Consell Escolar quina és la forma més adient perquè les tardes de setembre puguin ser lectives, malgrat l'avançament de l'inici del curs. L'informe extern presentat aquest dijous revela que aquesta és l'opció més valorada per la majoria de la comunitat educativa, de manera que ara cal trobar la fórmula que permeti compensar les hores sense superar el topall de 178 dies lectius que marca la Llei d'Educació. D'altra banda, del document també se'n desprèn que a l'escola concertada l'assistència a les tardes de lleure de setembre ha estat molt més elevada — cosa que contradiu un dels principals arguments que sustenten la mesura: l'equitat educativa.
L'equitat no s'ha materialitzat
Així doncs, Gomà ha explicat que les dades mostren com els principals aspectes a millorar estan lligats a la disponibilitat dels recursos, la integració al context i aspectes de coordinació i contractació del servei. També ha assenyalat que han sorgit dificultats en qüestions operatives, en el fet que la mesura no hagi contribuït a potenciar la universalitat — perquè l'assistència a aquestes sessions no ha estat obligatòria i perquè l'abordatge pedagògic no és comparable amb el lleure. I la cosa no s'acaba aquí. Durant el mes de setembre, l'assistència a la tarda per part de l'alumnat dels centres concertats va ser molt més elevada (90%) que a les escoles públiques (40%). Això evidencia que l'equitat no s'ha acabat de materialitzar, tot i que era un dels principals arguments per justificar la jornada completa durant el mes de setembre.
Tot i que l'estudi assenyala que part dels docents, les direccions i les famílies han percebut la implementació de les tardes de setembre com a bona, la responsable del departament ha apuntat que la majoria dels enquestats coincideixen en la preferència que aquestes tinguin un caràcter lectiu. "Som els primers que posem en coneixement el que ha anat millor i pitjor", ha indicat Gomà, que ha afegit que Educació ha fet un exercici de transparència. També ha destacat la voluntat del departament d'arribar a acords i treballar des del consens. "Fem aquesta anàlisi perquè no som uns dogmàtics que diguem que hem fet això així i ara hem de continuar igual, al contrari, si la comunitat educativa diu que és millor que les tardes siguin pedagògiques assumirem el que es decideixi perquè la nostra voluntat és arribar a una decisió compartida i acordada", ha assenyalat.
Les tardes lectives, a debat
En la mateixa línia s'ha expressat Mora, que ha insistit en la voluntat del departament d'obrir un debat sobre les conclusions recollides. "El Consell Escolar en farà ara la deliberació i en poques setmanes tindrem les conclusions", ha comentat. A més, ha aclarit que el 16 de febrer els participants podran exposar la seva opinió al respecte i el 27 de febrer s'obrirà el debat amb tots els actors. La previsió és que el 2 de març finalitzi el procés i es redacti un informe que es traslladarà a Educació.
Sobre l'inici del curs escolar a la primera setmana de setembre, la secretària de Transformació Educativa ha explicat que caldrà analitzar totes les possibilitats — tot i que s'ha mostrat convençuda que hi ha marge per arribar a un acord perquè "hi ha una forquilla d'entre 176 i 178 dies lectius que es pot moure i pot encaixar-se perquè no se superi el que marca la Llei d'Educació de Catalunya". Just abans d'això havia dit que "no està sobre la taula debatre si (el curs escolar) ha d'arrencar el 12 com antigament o la primera setmana de setembre".
La resposta d'Ustec
Gomà ha admès que són conscients que la proposta sindical implica endarrerir el calendari, però ha advertit que parlar les coses "no vol dir que tothom hi hagi d'estar d'acord" i ha afegit que "al final és el departament qui impulsa les polítiques educatives". A més, ha assegurat que el canvi en el calendari "no suposa cap modificació en les condicions laborals" dels professionals del sector. "Ens encantaria acordar amb els sindicats aquestes qüestions del calendari, però no estem sotmesos a què ens les hagin de validar", ha indicat. Finalment, s'ha referit a la polèmica al voltant del mes de juliol i ha recordat que és "un mes laboral". Així doncs, ha dit que cada cop hi ha més informació continuada al llarg del curs i que l'any passat ja es van dur a terme els nomenaments a finals de juny per agilitzar les tasques organitzatives dels centres. També ha considerat que "hi ha temps suficient" per preparar el curs entre juliol i setembre.
Per la seva banda, Ustec ha respost a la proposta d'Educació sobre les tardes lectives al setembre. La portaveu Iolanda Segura ha volgut aclarir que la jornada completa és tan sols això, una proposta — i que a la mesa amb Educació s'ha explicat així, que és una qüestió que encara s'ha de debatre. El problema és que el departament ha parlat aquest dijous de debatre el "com" i no el "què", de manera que sembla que es dona per feta la implementació de les tardes lectives. Si això és així, Segura ha assegurat que Educació els hauria mentit.