Els preparatius de la jornada electoral del 14-F, la més excepcional de la història recent, estan marcant el dia a dia de les administracions municipals aquestes darreres dues setmanes. Els ajuntaments treballen a contrarellotge per tenir-ho tot a punt.

Els funcionaris i els treballadors dels ajuntaments són els encarregats de muntar tot el dispositiu electoral a cada poble i ciutat. La pandèmia de la Covid-19, amb totes les mesures especials que ha anunciat la Generalitat, marca el dia de la votació i els preparatius que s'han de muntar des dels ajuntaments. Els secretaris municipals són els delegats de les juntes electorals sobre el terreny.

Les grans ciutats tenen més recursos per aplicar tot el dispositiu, tot i que també la complicació del volum d'infraestructures que han de preparar. Els municipis mitjans i petits són els que topen amb més contratemps, perquè tenen el personal limitat i perquè logístiques de gran envergadura costen de tirar endavant i més ara en plena pandèmia.

Hem donat un tomb pel territori fixant-nos en municipis des dels 150 habitants fins a la capital, Barcelona. Tots han entomat l'organització com han pogut i alguns aplicant, no només el sentit comú i criteris de seguretat, sinó també la inventiva per salvar situacions específiques que no surten a cap protocol.

En alguns ajuntaments els funcionaris s'ho han hagut de fer sols. Però en d'altres els regidors s'han abocat per posar al servei de la jornada electoral i dels representants de l'administració tots els recursos possibles. I és que s'han hagut d'habilitar partides per comprar el que ha fet falta, com els EPI, les mascaretes, els guants, les polaines, tot el material de seguretat Covid, i l'adaptació de les infraestructures, perquè en gairebé tots els municipis s'han hagut de fer canvis en els col·legis electorals. 

El cost addicional que això suposa també l'han d'entomar els ajuntaments en un primer moment. Després se'ls retornarà la despesa, però els municipis avancen els diners. La Generalitat va preveure una dotació de 1.400€ per a les despeses de la logística a Arenys de Munt, però, al final de tot el procés s'hauran gastat entre 7.000 i 10.000 € que, de moment, haurà d'assumir el propi ajuntament. "És insuficient el que donen a la Generalitat".

A Blanes la xifra ja s'enfila als 35.000 euros, "que de moment hem de pagar nosaltres", diuen fonts municipals. "Tenim una despesa extra en tot el que fem. A dia d'avui no tinc cap garantia que s'habiliti cap partida per pagar", diu el regidor Albert Castells de l'Ajuntament de Vic on s'han fet taules especials per a les meses, a banda de comprar tot el material. A Arbúcies, l'alcalde, Pere Garriga, compta que hauran d'assumir entre 3.000 i 5.000 euros. No suma les hores extra del personal, ni el material que s'ha comprat ja pensant en aprofitar-lo de cara un futur, com ara una màquina per desinfectar o les tanques de seguretat.

"Uniformar tot el país és un error", diu l'alcalde d'Arbúcies. "Les administracions, no és que ens facin més nosa que servei, però quan tracten igual Arbúcies, que és rural, com una ciutat... Som una vall de 90 km2, aquí no hi ha transport públic. Haurien de ser capaços d'entendre que s'ha de donar confiança i llibertat per pendre decisions", diu rotund Pere Garriga.

A una setmana per a les eleccions, els secretaris municipals supervisen tota la logística i estan en contacte permanent amb la Junta Electoral de la seva zona per garantir la constitució de les meses. I és que, aquest és l'altre escull. Totes les al·legacions arriben primer als ajuntaments, que les han de notificar a la junta electoral corresponent. "No he tingut en ma vida tantes excuses de les meses", diu la secretària municipal d'Arenys de Munt.

Canvis de col·legis

A Arenys de Munt se senten "sols davant el perill". El municipi, de gairebé 9.000 habitants, ha traslladat les 12 meses electorals als dos pavellons esportius que hi ha als afores del municipi. "La logística no s'assembla en res" amb unes eleccions passades, diu la secretària municipal d'aquest ajuntament.

Les dimensions d'alguns col·legis electorals ha marcat també tota la organització del dia de la votació. Fa setmanes que els ajuntaments van haver de comunicar a les juntes electorals els espais alternatius. Es necessiten locals més grans que puguin garantir la distància entre meses i entre els membres de les meses.

Als pobles petits tot el poble vota en un sol col·legi electoral. Com el Vilosell. El municipi de 150 habitants vota al local polivalent del poble, que reuneix totes les condicions per poder votar el 14-F. Només hi ha una mesa i això fa les coses més fàcils. Amb el que ha topat el Vilosell és que han hagut de repetir el sorteig per a designar els membres de la mesa perquè tots van presentar al·legacions i no es podia constituir el col·legi per votar. 

A  altres pobles petits, encara que només hi hagi un col·legi, sí que s'ha hagut de canviar el lloc. És el cas d'Arbúcies. A darrera hora s'ha decidit traslladar les sis meses del col·legi Carulla al poliesportiu municipal Can Pons. La dificultat d'aquest municipi està en evitar les aglomeracions que s'acostumen a fer el dia d'eleccions i garantir els accessos i aparcaments. El terme municipal avarca 90 km2, té més de 400 cases de pagès disseminades en tot el territori i més de 200 km de carreteres de bosc, amb nuclis agregats a tres quarts d'hora. Aquí han ideat un "camí de votació". Quan els votants arribin, trobaran diversos aparcaments i tres accessos. Fora el pavelló hi haurà les llistes dels votants, amb la mesa que els correspon i el camí que han de seguir, que estarà senyalitzat amb unes fletxes.

A alguns llocs les solucions són psicodèliques. A Blanes han hagut d'habilitar espais que no són col·legis, però que estan a prop d'on voten els electors. Dels 13 col·legis n'han traslladat 6 a una antiga cafeteria, un saló de banquets, la nau de la brigada municipal, la biblioteca i un teatre. Aquesta setmana es treballava per preparar els locals, com per exemple la nau de la brigada, d'on es trauran els vehicles i s'instal·laran uns cortinatges per fer l'espai més agradable.

A Barcelona hi haurà 94 col·legis electorals més fins arribar als 365. Entre els nous equipaments hi ha 10 mercats, pavellons esportius i l'auditori del Barça. Una de les novetats és que s'ha fixat un màxim de 800 electors per mesa, molt per sota dels 1.500 que hi ha habitualment.

La comunicació, clau

El canvi de col·legi electoral s'ha de notificar als electors. I això és un altre trasbals. En alguns municipis, pràcticament, són el 100% els que votaran en un lloc on no ho havien fet mai. A banda de les targetes que cada votant rep a casa i que es tramiten des de les juntes electorals, els ajuntaments també estan informant aquests dies dels canvis.

La majoria ho fan via xarxes socials. L'Ajuntament de Reus, que ha hagut de canviar 9 col·legis electorals, que suposen 50.000 electors del total de 71.435 que té el municipi, ha posat en marxa una aplicació web per consultar on s'ha d'anar a votar. A més es reforça l'atenció telefònica i "s'enviaran missatges massius de whatsapp i mails", ha explicat l'alcalde.

També han creat aplicacions web els ajuntaments de Blanes i Vic. A Blanes es pot consultar el cens a la web i també s'ha reforçat el servei d'informació telefònica per a consultes. A Vic s'ha creat una aplicació a la web municipal, on posant el DNI i la data de naixement surt la ubicació de la mesa on anar a votar i per quin carrer hi han d'accedir. Dels 8 col·legis electorals dels que hi ha a Vic, només n'han mantingut 3. En total, hi ha 44 meses electorals. El canvi garanteix uns millors accessos i un espai més ampli. "Hem intentat mantenir el màxim de col·legis per evitar la confusió", diu Albert Castells, regidor de Manteniment i Serveis.

A Arenys de Munt s'ha reforçat la informació a les xarxes i quan els votants arribin al col·legi electoral seguiran un camí d'un color específic que els portarà a la mesa on han de votar. 

Els tests d'antígens i els EPI

Els ajuntaments van notificar divendres a la Generalitat els llistats dels membres de les meses perquè els puguin citar per a fer un test previ a la jornada electoral. Faran el test als titulars dels presidents i vocals i als primers suplents. Els segons suplents en queden fora. La previsió és que se'ls truqui des dels Centres d'Assistència Primària per fer la prova. Una prova que és voluntària.

La preocupació dels treballadors municipals és que no hi ha cap previsió per a fer tests als representants de l'administració que estaran tot el dia en els col·legis electorals per supervisar que tot vagi com cal.

"Ells ordenen i a veure com t'apanyes tu", diuen fonts d'Arenys de Munt, que fins a darrera hora han estat debatent-se entre comprar EPI o bates. La compra de tot aquest material va a càrrec dels ajuntaments. Se l'hauran de posar els membres de les meses durant la darrera hora, que és quan hi ha prevista la votació dels positius. Però el risc de contagi és més alt en el moment de treure's l'EPI. Davant la incertesa de quines talles comprar per als membres de les meses, s'ha decidit que tots aniran amb EPI talla XL.

"Esperem que arribin instruccions", diu Albert Castells, regidor de l'Ajuntament de Vic. Però el consistori està valorant tenir tests per als treballadors que hagin d'estar als col·legis electorals. "El test d'antígens per als funcionaris és una cosa que està en el aire. De moment no ha arribat cap consigna", diuen des de l'Ajuntament de Blanes.

A Arbúcies ni s'ho havien plantejat, però no descarten tenir una previsió de proves per als representants de l'administració i els equips que han de vetllar perquè es compleixin les mesures de seguretat i han d'estar tot el dia al col·legi electoral.

Equip seguretat Covid

La Generalitat ha demanat als ajuntament que hi hagi un equip que supervisi les mesures Covid en els col·legis electorals. Això en alguns municipis suposa doblar el personal municipal que habitualment treballa una jornada d'eleccions. Per altres municipis és impossible fer-ho amb treballadors de l'ajuntament, o bé per les grans dimensions de la ciutat, o bé pel poc personal que tenen. Són equips que han de vetllar perquè les cues es facin fora els col·legis i es respecti la distància, perquè hi hagi el material que cal com el gel hidrològic, que els membres de les meses tinguin les mascaretes o que es respectin les franges horàries de la votació.

A Reus, per exemple, s'ha contractat personal extern per fer aquesta feina. I se'ls ha impartit un curs de formació. A Arenys de Munt hi haurà dos delegats Covid, un a cada col·legi, que seran personal municipal i que encara no saben qui els farà el curs de formació. A Vic hi haurà un doble reforç externalitzat amb responsables Covid a cada col·legi més una persona addicional que s'encarregarà d'informar els votants. A Blanes s'han contractat 25 persones externes per a fer de controladors que treballaran juntament amb els funcionaris. El cap de Protecció Civil és qui dirigeix tot el dispositiu. A Arbúcies tot es farà amb personal intern, tant els representants de l'administració com la brigada municipal, voluntaris de protecció civil i personal del CAP. Al Vilossell una persona del poble serà l'encarregada de supervisar les mesures Covid. L'Ajuntament només té dos treballadors: l'administrativa, que el 14-F farà les funcions de representant de la Junta Electoral i una persona de la neteja. "Esperem que tot vagi bé. Ens fan omplir molts papers en comparació a unes altres eleccions", diu en declaracions a El Nacional.

A Barcelona, hi haurà un miler de voluntaris de l'Ajuntament que vetllaran pel compliment de les mesures anti-Covid. Entre les funcions que se’ls assignen hi ha controlar l’accés ordenat dels votants al col·legi electoral, organitzar les cues i el flux dels votants dins dels col·legis, mantenir les distàncies de seguretat, assegurant l’entrada i sortida pels accessos correctes, amb l'objectiu d'evitar la formació d'aglomeracions. També garantir el compliment de l'obligació d’ús de mascareta en tot moment i garantir la neteja de mans dels electors i evitar el contacte entre persones.

A més de la formació que es fa en cada convocatòria electoral als membres de les meses, aquest cop també s'ha de fer una formació per ensenyar-los a posar-se i treure's l'EPI i perquè sàpiguen quines mesures seguir en tot moment. "Jo no penso reunir a gent, per mi és inviable", diuen a Arenys de Munt on s'enviarà la informació als membres de les meses. A Arbúcies i Blanes es farà la formació dos dies abans i en el col·legi electoral. Serà com un simulacre. Els ajuntaments han pensat que serà més senzill que els membres de les meses vegin amb temps tota la logística i es facin una idea d'on seran i el que hauran de fer. 

A Vic s'estan analitzant els protocols i es farà un esquema clar per als membres de les meses. Diumenge, a les 7 del matí, a més, un equip complementari els explicarà tot el procediment i com posar-se els EPI.

Diumenge que ve 5,6 milions de catalans i catalanes estan cridats a les urnes. Són les eleccions més excepcionals que s'hauran fet els darrers anys. Les xifres superen tots els records de moment. La de votació per correu que ja arriba a les 270.392 sol·licituds. Les excuses per ser membre de les meses també han superat el seu històric: 20.500.

Per primera vegada votarem per franges horàries, amb mascareta, en un col·legi electoral diferent, i per primera vegada, els membres de les meses portaran un EPI i hauran de fer ells sols el recompte, sense que l'apoderat els pugui ajudar, davant el risc que suposa la manipulació dels vots que hauran dipositat els positius de Covid que hauran votat a darrera hora.

Unes eleccions mai vistes, amb un pròleg que va generar incertesa sobre si al final les eleccions serien o no el 14 de febrer, que tenen uns actors invisibles: els ajuntaments. "Hem après molt", diuen, malgrat tot, des de les administracions municipals que ultimen els detalls d'una "festa de la democràcia" mai viscuda.