Mentre el Congrés dels Diputats validava la sisena pròrroga de l'estat d'alarma fins al 21 de juny, enmig d'un nou espectacle de retrets entre les forces polítiques, el Ministeri de Sanitat ha fet pública l'actualització de les xifres sobre l'impacte del coronavirus a Espanya. I el caos persisteix. Si ahir el departament dirigit per Salvador Illa comunicava que en l'última setmana hi havia hagut 34 defuncions, avui aquest número s'eleva a 63, és a dir, 29 més de cop.
En canvi, si ens fixem en la diferència del total acumulat de víctimes mortals, només se n'ha afegit una. De les 27.127 d'ahir a les 27.128 d'avui. Aquesta trentena més de decessos que ha recomptat el ministeri amb data de defunció durant els últims set dies venen de dues comunitats autònomes. 22 són de Castella i Lleó i 7 d'Astúries.
El comitè d'experts de la Moncloa que segueix l'evolució de l'impacte de la Covid-19 està tenint seriosos problemes per quadrar la informació que els faciliten els governs autonòmics.
Sobre els contagis, els gràfics del ministeri registren un repunt, amb gairebé un centenar més dels que es van reportar ahir. En les últimes 24 hores s'han diagnosticat 219 positius a través de proves PCR.
Quants morts hi ha realment?
Malgrat l'evolució favorable de les dades que arriben dia a dia, cal tenir en compte alguns elements a l'hora de dibuixar la radiografia real de la situació. Mentre els gràfics oficials que distribueix el govern espanyol parlen de poc més de 27.000 defuncions a Espanya amb coronavirus, l'Organització Mundial de la Salut eleva la xifra a 29.858. En paral·lel, ja fa dies que el màxim responsable de processar les estadístiques, Fernando Simón, deixa caure en les seves compareixences que en realitat hi podria haver "uns 28.000 morts". Ara fa tot just una setmana, el registre civil apuntava que entre març i maig hi va haver un excés de 43.000 morts a Espanya. Un 55% més de mortalitat del que és habitual en aquesta època.
Els números del ministeri segueixen sense quadrar amb els que faciliten cada dia alguns governs autonòmics. El cas més proper és el de Catalunya, però passa amb altres territoris com Madrid, Euskadi, Castella i Lleó o les Balears. Aquest fet s'explica per la divergència de criteris a l'hora de fer els recomptes. El govern espanyol únicament comptabilitza els casos positius i les defuncions que s'han sotmès a una prova PCR que confirmi la presència del virus.
Cada dia des de l'inici de la pandèmia s'ha produït un desfasament entre el que reporten les comunitats i el que acaba publicant el ministeri. I això dificulta absolutament la possibilitat de tenir una fotografia real.