"Soc creient. Soc catòlic practicant". Així Daniel Osàcar ha començat el seu relat evangelitzador en l'últim torn de paraula del judici de l'espoli del Palau de la Música. L'extresorer de CDC ha llegit un text escrit de 7 minuts on ha enfilat el fiscal i s'ha agafat a la Bíblia com a aval per a la seva salvació.
"El fiscal va optar pel monòleg de l'acusació final i em va silenciar", ha reiterat Osàcar, que ha retret al ministeri públic que hagi intentat "tossudament" involucrar-lo en el cas preguntant a tots els testimonis si el coneixien, "amb resultats molt negatius per a ell".
Segons Osàcar, l'acusació del fiscal Emilio Sánchez Ulled "no és res més que una elucubració". "No és una prova dir que sembla que si aquell feia alguna cosa, doncs jo ho he seguit fent", ha precisat, en referència a la tesi del fiscal que Osàcar va succeir Torrent, després de la seva mort, en la funció de cobrar del Palau les presumptes comissions il·lícites de Ferrovial.
"Demano que no se'm jutgi per narracions més o menys brillants, però tendencioses i desenfocades de la realitat, sinó per proves fefaents", ha reblat l'extresorer de CDC, que s'ha presentat davant el tribunal com un "home de bé, senzill i humil, que ha dedicat moltes hores del seu temps a ajudar els altres en l'àmbit social, educatiu, polític i moral". I ja en la part final ha citat Isaïes: "Tinc a prop qui em declara innocent", que en el seu passatge 50, citat per Daniel Osàcar, sembla tota una maledicció: "El Senyor Déu em defensa. Qui em podrà condemnar? Tots els qui m’acusen s’esfilaran com un vestit consumit per les arnes". Un passatge que sembla portar els qui condemnen a l'infern: "Aquesta és la sort que us reservarà la mà del senyor. Haureu de morir en mig de penes".