La darrera troballa a Atapuerca ha revelat la cara del primer europeu. O més exactament, un fragment del seu rostre. Es tracta d'un descobriment que ajudarà a respondre preguntes com: Quan va sorgir un posat com el nostre? Podríem aguaitar paral·lelismes entre una cara d'1,4 milions d'anys i la nostra? Són dues de les qüestions que estan més a prop de resoldre's després que l'equip d'investigació de les excavacions a la serra d'Atapuerca (Burgos) hagi presentat aquest divendres una de les principals troballes dels últims anys: un nou fòssil humà de la Sima de l'Elefant que, per la seva antiguitat, s'ha donat a conèixer com "la cara del primer europeu".
És un fragment del maxil·lar superior i del zigomàtic (pòmul) d'un individu que podria haver viscut a la serra d'Atapuerca fa 1,4 milions d'anys. En la seva presentació han participat els tres codirectors de l'equip d'investigació, Juan Luis Arsuaga, María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell, així com el conseller de Cultura de Castella i Lleó, Gonzalo Santoja. La troballa suposa disposar dels fòssils humans més antics d'Europa, que pertanyerien a una espècie d'homínid encara no identificada. Però Arsuaga ha explicat que per cronologia podria pertànyer a l'espècie "Homo erectus", que funciona com a "calaix de sastre" on s'engloben diverses restes escampades tant per Europa com per Àsia.
Els investigadors han recordat que des de fa un parell de dècades es debat sobre el model més coherent per comprendre l'origen de la cara moderna. El rostre modern més antic registrat fins ara en la història de la humanitat el presenta l'espècie "Homo antecessor" (amb 850.000 anys d'antiguitat). Ara, la troballa d'Atapuerca permet avançar per donar resposta a l'origen d'un posat similar al nostre. L'equip d'investigació tardarà aproximadament un any en esbrinar a quina espècia pertanyen les restes presentades aquest divendres. Unes restes que "si bé no van ser del primer poblador d'Europa, sí que ho van ser de l'espècie que va socialitzar Europa", ha indicat Bermúdez de Castro.
Troballa a la Sima de l'Elefant, a Atapuerca
Un dels objectius de l'actual campanya d'excavació era continuar amb les tasques de la part superior de la Sima de l'Elefant, iniciades l'any 2021. La importància d'intervenir en aquesta zona es troba en la seva posició, pròxima a una de les entrades principals de la cavitat. I és que els nivells excavats anteriorment en aquest jaciment han posat de manifest que en aquesta zona la diversitat i abundància de restes recuperades sempre ha estat més alta que a la resta del jaciment. Va ser l'investigador Edgar Téllez qui va trobar el passat 30 de juny en el sector K29 de la Sima de l'Elefant diferents restes òssies envoltades d'argila. Després de netejar-les i analitzar-les, s'ha confirmat que pertanyien a un maxil·lar humà.
Fins ara, les restes d'homínids més antigues trobades fora del continent africà es van descobrir a Dmanisi (Geòrgia). A aquests fòssils se'ls va establir una nova espècie ("Homo georgicus") i només estan separats per uns 400.000 anys amb les restes recentment trobades a Atapuerca. Però Bermúdez de Castro ha demanat "paciència" per determinar a quina espècie van pertànyer aquests ossos, ja que l'equip no té clar que es tracti ni d'un "Homo erectus" ni d'un "Homo georgicus".
A quina espècie pertany la troballa d'Atapuerca?
La troballa s'ha produït en el jaciment amb la datació més antiga de tota la serra d'Atapuerca, el de la Sima de l'Elefant. De fet, ha tingut lloc aproximadament dos metres per sota d'on es van trobar les restes òssies d'homínids més antigues d'Europa (un molar, una mandíbula i un húmer d'entre 1,2 i 1,3 milions d'anys) en les campanyes del 2007, 2008 i 2009. Aquests fòssils es van assignar a la categoria "Homo sp" (sense filiació). És a dir, es va considerar d'espècie indeterminada per manca de dades concloents. És per això que expliquen que és molt probable que les noves restes estiguin relacionades amb la mandíbula i que pertanyi a una de les primeres poblacions que van colonitzar Europa. Un dels reptes passa ara per connectar les tres troballes de fa quinze anys amb aquesta última, amb l'objectiu de canviar el llinatge "Homo sp" i concedir-li una espècie al nostre avantpassat europeu més remot.
"Si és així, podrem determinar finalment la identitat de l'espècie humana de la Sima de l'Elefant. A més, podrem realitzar una comparació entre la nova cara trobada a la Sima de l'Elefant amb la de l'espècie "Homo antecessor" i aprofundir en l'origen de l'espècie anomenada fa 25 anys", confirmen els investigadors. Per la seva banda, Carbonell ha indicat que Atapuerca entra ara en la seva "segona dècada prodigiosa" perquè en aquests moments saben i tenen identificats mitjançant l'anàlisi estratigràfica on s'ubiquen les "zones calentes" de poblament, que indiquen que en els pròxims deu anys apareixeran més restes d'homínids. "Fa uns anys nosaltres vam ser els primers a dir que Europa estava petada d'humans fa un milió d'anys i així s'ha comprovat. Avui dic que Europa estava petada fa 1,5 milions d'anys", ha pronosticat l'investigador. A més, ha destacat que només a Atapuerca a escala mundial es pot trobar un registre fòssil que abasti des dels 1,5 milions d'anys fins al present, amb totes les espècies humanes conegudes representades en aquest lapse.
La importància de la cara del primer europeu
Ara per ara, s'estan obtenint mostres geològiques per estimar l'antiguitat del fòssil. Les mostres es processaran al Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH) de Burgos, mentre que l'Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona analitzarà diverses peces d'indústria lítica i restes faunístiques amb evidències de consum per part dels humans associats a aquesta troballa. La determinació de les espècies fòssils de vertebrats en aquest nivell donarà una imatge molt precisa de les condicions climàtiques i de l'ecosistema en el qual van viure els primers pobladors d'Europa.
Però, per què és tan important posar cara al primer europeu? Aquesta és una de les qüestions que s'ha plantejat el paleoantropòleg José Luis Arsuaga, que ha reconegut que la qüestió té un important to "filosòfic". "Els neandertals són més contemporanis, però són molt diferents de nosaltres. Tanmateix, ens sorprèn veure com de molt ens semblem a una espècie de més de 800.000 anys", ha explicat Arsuaga fent referència a l'espècie "Homo antecessor". Aquesta espècie és una de les més icòniques de la serra d'Atapuerca, concretament del jaciment de la Gran Dolina. Envoltats en fang i amb l'emoció del fet que es tractava de "quelcom gros", l'equip d'investigadors ha portat al segle XXI unes restes que donaran informació sobre com era el nostre posat fa 1,4 milions d'anys i si ens podríem reconèixer mútuament a l'hora de mirar-nos a la cara.