Quan aquest divendres s’ha complert tot just un mes que el Govern de la Generalitat va declarar la fase d’emergència en el sistema Ter-Llobregat, que abasteix sis milions de persones, per la sequera històrica que està patint Catalunya, el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha assegurat que amb les restriccions que s’estan aplicant “tenim aigua ben bé fins a finals d’any”. En una extensa entrevista al Matí de Catalunya Ràdio, Mascort ha repassat tots els aspectes relacionats amb l’actualitat de les darreres setmanes que ha afectat l’àmbit del seu departament, com la sequera, la gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) o els acords amb els pagesos mobilitzats durant setmanes.
Defensa de la gestió “quirúrgica” de l’ACA
El conseller ha volgut “fer valdre la gestió quirúrgica” que ha fet l’ACA “i que ens ha permès tenir aigua” i evitar que avui hi hagués “dificultats per abastir la població” a Girona i a la regió metropolitana, així com “estalviar molta aigua del Ter”. En aquest sentit, ha defensat la figura de Samuel Reyes, director de l’ACA i la negativa del Govern a destituir-lo, com demanaven els pagesos en les seves reivindicacions. “Reyes va arribar a l’ACA el 2021, i no és el responsable del que va passar abans”. Aquesta gestió de l’aigua inclou les restriccions, però també totes les inversions en les mesures estructurals que s’estan fent amb l’objectiu “que la regió de Barcelona sigui autosuficient” el 2029, amb l’aigua que es regenera, que procedeix de les dessalinitzadores o la freàtica, donat que, segons ha recordat el conseller, “més de la meitat de l’aigua que consumim no ve dels embassaments”.
Mascort és partidari de mantenir l’equilibri territorial i que “cada unitat sigui autosuficient i depengui d’ella mateixa”, però això rebutja de ple la proposta dels enginyers per fer una connexió entre l’Ebre i la regió metropolitana. “Si l’ha de fer el Govern, no veurem un transvasament de l’Ebre”, ha insistit el conseller, que ha recordat que si bé aquest any baixa aigua pel riu, l’any anterior “no baixava i es va haver de tancar, per exemple, el canal d’Urgell”. “El model —ha afegit— és que l’Ebre necessita aquesta aigua per la supervivència del Delta; tenim un problema greu de regressió del Delta perquè no baixen els sediments”.
Esperant pluges per evitar una campanya d’incendis greu
Catalunya està patint les conseqüències del període de sequera més llarg i extrem que es recorda, i que dura ja tres anys, i el conseller ha reconegut que espera que arribin les pluges que poden ajudar, sobretot “als pagesos, als sembrats i als boscos”. Precisament en referència als arbres morts per la sequera, Mascort ha explicat que “els estem traient de llocs concrets, perquè són un polvorí” i així poder evitar “que la campanya d’incendis no sigui tan greu com es preveu que sigui”. El responsable d’Acció Climàtica ha reconegut que “el dia que no plogui la situació serà insostenible”, i és per això que el moment de canvi disruptiu que viu el planeta, ha de fer replantejar a la societat moltes coses. “Hem de replantejar-nos com vivim, les ciutats hauran de tenir refugis climàtics” i ha defensat actuacions com les de l’Ajuntament de Palafrugell, que ha deixat de concedir llicències per construir piscines, una mesura que comparteix plenament. “Quan el veí no pot regar camps ni plantar arròs, he de pensar que potser no podré tenir piscina, aquest any”, ha afirmat.
Els excedents de tresoreria de l’ACA
Mascort ha sortit al pas de les informacions que asseguren que l’ACA no va fer les inversions suficients en el passat per combatre la sequera actual, quan té una guardiola de 540 milions d’euros. “Tots els diners que recapta l’ACA amb el cànon van a manteniments i inversions. L’ACA compromet els diners a una inversió determinada que, com que no s’acaba al cap d'un any, passa al següent i es genera un excedent de tresoreria. Però tots els diners de l’ACA tenen destí”. El conseller justifica que “el procés és llarg perquè les obres no es fan en tres mesos” i són obres d’una gran quantia, que requereix tenir la previsió de com es finança. “Si una obra costa cent milions i l’has de licitar, has de tenir abans els diners. Tots aquests diners tenen destí, en obres que s’estan fent, que s’han licitat i es faran o hi ha el projecte per fer-la, no estan en un calaix”, i ha posat com a exemples, els 327 milions per les actuacions i construccions de les dessalinitzadores, o els 150 milions per actuacions d’urgència, que inclouen els 120 milions per les ajudes als ajuntaments per reparar fuites” o "els 41 milions de la reparació de la canonada de Badalona, que perd 180.000 litres cada dia”.
Mascort ha explicat que els ajuntaments, que són responsables de la xarxa en baixa (la que arriba de l’operador al consumidor fins a les cases) haurien “de donar exemple” i reparar les fuites d’aigua, per això “hem fet una línia de subvencions per ajudar-los”. El conseller creu que hi ha ajuntaments “que han fet bé la feina” però que ha existit deixadesa en d’altres, i en la situació actual de sequera, “estan fent esforços per trobar fuites i arreglar les seves xarxes”.
Mil milions per lluitar contra la sequera
El conseller d’Acció Climàtica també ha explicat que en els mil milions que el Govern destinarà a la lluita contra la sequera s’inclouen “tot el pressupost de l’ACA, així com les actuacions al Ter-Llobregat, inversió en regadius, les actuacions de les dues potabilitzadores del Besòs o les ajudes als ajuntaments, moltes actuacions que l’ACA no ha pogut fer en deu anys” perquè, segons Mascort, “fins al 2019 la situació va ser molt complicada i l’ACA va destinar tots els diners a eixugar un deute de 1.400 milions amb el cànon de l’aigua”.
“Relacionar manca d’inversió i Procés, oportunista”
Qüestionat si la manca d’inversió durant tants anys també havia pogut ser causada pel procés independentista, el conseller s’ha mostrat molt taxatiu: “Relacionar la manca d’inversions amb el procés, em sembla oportunista” i ho ha justificat amb la situació de crisi que va afectar l’economia mundial durant aquest període. “En el 2008 va començar una crisi, la més dura i més terrible que ha hagut de suportar la classe treballadora, perquè va caure el món de la construcció i la crisi financera va fer que tots els governs deixessin d’invertir i apliquessin una política de retallades, i amb especial virulència a l’estat espanyol”.
El Hard Rock ha de complir els condicionants
Per últim, durant l’entrevista també ha sortit el Hard Rock, un tema que està condicionant els pressupostos que ha de pactar el Govern. Mascort ha assegurat que l’informe que els tècnics del seu departament està realitzant sobre el projecte estarà enllestit “en les setmanes vinents”, però ha assegurat que el Hard Rock, si tira endavant, haurà de complir amb totes les condicions mediambientals de l’any 2024 per a un projecte d’aquest tipus. “Els projectes no es poden fer de qualsevol manera, i els projectes dels 90 no són els mateixos d’avui, i han de complir les condicions del 2024. Si les compleixen, s’han de poder fer”, ha admès, i no ha volgut donar la seva opinió personal sobre el projecte, tot i la insistència de Ricard Ustrell. “Si el model m'agrada més o menys no és rellevant, la meva responsabilitat com a conseller és que tots els projectes del país compleixin amb tots els condicionants”, ha conclòs.