Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, ha demanat reincorporar-se a la seva plaça de magistrat a l'Audiència de Barcelona. És jutge i té lloc a la secció setena. El mateix lloc que va deixar quan va marxar el juliol del 2011, just ara fa 5 anys. Per llei pot fer-ho.

La seva reincorporació, però, ha fet aixecar els magistrats que creuen que cal derogar el canvi que es va fer fa 5 anys a la llei orgànica i que es va aprovar a les portes d'unes eleccions l'any 2011, justament perquè els jutges que accedissin a càrrecs de confiança polítics poguessin tornar a la judicatura.

"Resulta escandalós", diu a El Nacional el president de l'Associació Professional de la Magistratura a Catalunya. Luis Rodríguez Vega, que explica que el canvi en la llei estava pensat per a càrrecs tècnics, per a jutges que fossin escollits com a directors generals d'un Departament, però no per a càrrecs de confiança. "Ens col·loca en una situació impossible", afegeix referint-se a la independència que ha de tenir un magistrat, però també admet que "aquí ningú es pren seriosament la independència" dels jutges. 

Denuncia que els dos partits majoritaris (PP i PSOE) es van posar d'acord "en dos minuts" per canviar una llei orgànica perquè "tenien jutges per tots costats". El canvi legislatiu permetia tornar al lloc d'origen els magistrats en cas de canvi de govern i que quedessin cessats de les seves funcions de confiança. En aquest sentit, el càrrec de director de l'Oficina Antifrau segueix el mateix patró, ja que està nomenat pel president de la Generalitat.

El cas de De Alfonso, diu Rodríguez Vega, "posa de manifest que aquesta regulació és terrible". 

El comunicat dels jutges

Poques vegades, molt poques, els jutges fan un comunicat per denunciar una situació. Aquest cas, el de la conspiració entre Daniel de Alfonso i el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha estat una excepció. A primera hora del matí, arribava el comunicat a tots els periodistes de tribunals. 

Segons l'Associació Professional de la Magistratura, "la gravetat no rau en l'especial situació administrativa dels jutges que passen a exercir càrrecs polítics o de confiança, a l'Estat o a les Autonomies, sinó en el seu règim privilegiat que facilita el 'sistema de portes giratòries'".

Els magistrats al·leguen que acceptar un càrrec de confiança polític "suposa entrar en la confrontació política per defensar públicament un projecte, el que lògicament porta la pèrdua de l'aparença d'independència i imparcialitat que requereix l'exercici de la jurisdicció". 

Fer independent el sectari

El comunicat fa una reflexió interna sobre el sistema judicial i apel·la a la responsabilitat dels magistrats que accepten càrrecs de confiança: "Si ens prenem seriosament aquests valors, no podem pensar que es recuperen amb la mera reincorporació a la carrera judicial, com si la presa de possessió en el càrrec tingués alguna cosa màgica i fes independent el sectari, ni és suficient una genèrica obligació d'abstenció en aquells assumptes vinculats a l'activitat política".

Pels magistrats, "els recents esdeveniments posen de manifest el dany que causa a la imatge de la justícia la permissivitat del sistema, el que ens obliga a defensar com a associació professional la immediata derogació de la reforma de l'any 2011". 

"És indubtable que ni tots els jutges ni totes les situacions són iguals, però la norma ha de regular situacions generals, i tenir com a objectiu fonamental reforçar la independència de la funció jurisdiccional i no facilitar l'accés dels jutges a la política", conclou el comunicat.

L'Associació Professional de la Magistratura és la més majoritària de les cinc associacions professionals de jutges que hi ha a l'Estat espanyol i és considerada ideològicament com a conservadora. Entre els seus associats hi ha jutges i magistrats dels diferents Tribunals Superiors de Justícia i també del Tribunal Suprem.