Raimon Bergós, l'assessor legal del Palau que va rebre totes les culpes de Fèlix Millet i Jordi Montull, ha negat que recomanés ell fer factures falses per posar al dia el Palau amb Hisenda.
En resposta al fiscal, Bergós ha negat conèixer el desviament de fons de Millet i que volgués enganyar a Hisenda amb falsos convenis o factures duplicades. De fet, ha dit que els antics dirigents del Palau el van enganyar a ell amb una falsa esmena als estatuts que hauria autoritzat el pagament de bonus als directius.
L'advocat Bergós està acusat d'un delicte continuat de falsedat en document mercantil i el fiscal demana per a ell tres anys de presó perquè -entre altres coses- suposadament va ajudar a fer factures falses per justificar les enormes sortides de diners del Palau en bitllets de 500, que van motivar una investigació de l'Agència Tributària el 2007.
Els acusats Millet i Montull van admetre en el judici que es van adjudicar il·legalment sous milionaris que van arribar a ser d'un milió d'euros anuals: 200.000 per a Montull i 800.000 per a Millet, que va reconèixer haver-se equivocat i va demanar perdó.
Bergós ha admès que, com a secretari del patronat, va redactar un certificat emparant aquests bonus a petició de l'exdirectora financera i acusada Gemma Montull, qui li va enviar la documentació que suposadament emparava aquesta decisió; concretament, una fotocòpia del llibre d'actes en què es recollia un acord del patronat al respecte.
Afegir "morcilla"
Raimon Bergós ha declarat que aquesta manipulació es va fer de forma perversa introduint una "botifarra" al llibre d'actes, i que això el va fer caure en el parany i creure que estava emparat legalment.
En insistir el fiscal en si no va sospitar res malgrat ser secretari del patronat, ha argumentat que Millet estava "al capdamunt de la piràmide social", per la qual cosa no podia ni imaginar-se que l'estaven enviant documentació falsa per emparar aquests sous.
Ha titllat d'"absolutament fals" l'argument del fiscal Emilio Sánchez Ulled que va ajudar a fer factures falses per justificar la sortida de bitllets de 500 des del Palau durant la petició d'informació de l'Oficina d'Investigació del Frau (Onif) de l'Agència Tributària; concretament d'1,7 milions de la Fundació i 600.000 euros de l'Associació Orfeó Català-Palau de la Música.
Ha explicat que, en saber que Hisenda els estava investigant, Millet li va dir que "volia arribar a un acord al més alt nivell" amb l'Agència Tributària i que li va demanar directament si coneixia a algú que els pogués ajudar, al que Bergós li va dir que no, segons la seva versió.
La fundació d'Àngel Colom
Bergós ha confirmat que va ser ell qui va redactar a posteriori un conveni entre la Fundació del Palau i la Fundació Espai Catalunya d'Àngel Colom -que va comportar que aquest percebés 75.000 euros l'any 2000- quan Hisenda va demanar una justificació d'alguns convenis del Palau durant una inspecció el 2004.
Ha indicat que aquest conveni no existia per escrit sinó que va ser acordat de manera oral entre Millet i Colom, i que ell es va limitar a recopilar la informació que li va proporcionar Jordi Montull per "reconstruir una realitat material" perquè després el signessin els implicats.
Ha sostingut que era un conveni per fer pedagogia de la cultura catalana a les noves migracions i que es va creure que la informació que li van proporcionar els acusats era certa basant-se en una "relació de confiança", malgrat que el fiscal sosté que aquests fons no es van aplicar al que deia el conveni sinó a saldar deutes de l'extint Partit per la Independència.