Blindar el català. Aquest és l'objectiu que persegueix el nou Decret del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, que ha aprovat aquest dimarts el Govern en funcions. La mesura pretén enfortir la llengua enfront dels atacs del sistema judicial per imposar el 25% de castellà a les aules. Així, s'estableix el català com a llengua "normalment emprada com a vehicular" i d'aprenentatge del sistema educatiu i en l'acollida dels alumnes nouvinguts —i l'aranès per als centres d'Aran—. També ho és a les activitats educatives, incloses les extraescolars, així com a les comunicacions internes dels centres i en la projecció externa i de relació amb la resta de la comunitat educativa. D'aquesta manera es dona una "major seguretat jurídica" als centres, ja que serà el Departament d’Educació qui validarà el projecte de cada centre i qui "n’assumirà la responsabilitat" sobre la legalitat en tots els casos, i no pas les direccions dels centres.
Un dels punts més destacables fa referència al nivell de català que tenen els docents. Així, si fins ara s'havia advertit durant anys que es requeriria als professors tenir el nivell més alt de llengua, aquest avís es fa ara realitat: la normativa estableix que els nous docents que s'incorporin al sistema educatiu català tindran com a "requisit" tenir validat el nivell C2 de català a partir del curs 2025-2026. Aquest serà un element obligatori per a tots els mestres dels centres d'ensenyament no-universitari, i el nivell de C2 haurà de ser oral i escrit —també de l'aranès a Aran—. A més, en un altre apartat, s'informa que el requisit de llengua també afectarà els docents que ja són dintre del sistema: a partir del curs 2027-2028, el C2 també s'exigirà per a aquells que vulguin optar a promocions o canviar de lloc de treball.
En la mateixa línia, el decret aprovat pel Govern prohibeix als professors i al personal educatiu de cada escola i institut canviar de llengua de docència al llarg de curs, com s'havia denunciat que passava en alguns casos fins ara. Per fer-ho, es declara que els projectes lingüístics dels centres hauran d'explicitar quina serà la llengua d'ensenyament, i que aquest projecte no es podrà canviar un cop iniciat el curs. Per això s'estableix el català com a "llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu". Aquest projecte ha d'incloure els indicadors d'avaluació de les llengües, el procés d'ensenyament i aprenentatge de cada llengua, les mesures d'atenció lingüística per a l'alumnat nouvingut, els criteris de coherència lingüística que cal seguir en serveis com el menjador o les sortides i la formació del professorat en la millora de la competència lingüística.
El castellà, al limbe
Hi ha referències a la polèmica inclusió del castellà com a llengua d'ensenyament. Així, obviament s'indica que les assignatures de llengua castellana s'han d'impartir en castellà, però també s'obre la porta perquè el projecte lingüístic de cada centre pugui preveure "l'ús curricular i educatiu del castellà per a alguns continguts específics i activitats". Ara bé, això es fa amb la intenció d'esquivar una possible ofensiva judicial per eliminar aquesta llengua del sistema educatiu, i en tot cas la normativa destaca que la presència del castellà dependrà "dels indicadors d’assoliment de la competència lingüística, l’evolució dels aprenentatges i el domini dels diversos registres lingüístics per part de l’alumnat, la situació sociolingüística general i la del seu centre i el seu entorn".