El Parlament de Catalunya votarà aquest dimecres si convalida o no el decret llei recentment aprovat pel Govern on s’estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya. El decret només regula les sancions als ajuntaments que incompleixin les dotacions, però no recull ni una sola inversió per fer més resilient l’abastament en les àrees que ja estan en estat d’excepcionalitat, segons alerten diverses fonts. És a dir, un decret que en lloc d’aportar solucions recull sancions. En virtut d’aquest decret, els ajuntaments hauran d’abonar uns imports en concepte de sanció a l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que, a banda de greixar les arques de l’agència, no tindran el menor impacte en la millora de l’estat de les xarxes municipals.

El debat arriba a la Cambra Catalana en plena jornada del Dia Mundial de l'Aigua. Les fonts consultades apunten que l’ACA, en el que consideren un afany de culpar els ajuntaments de les imminents restriccions d’aigua a la ciutadania, començarà a sancionar els ens locals si el Parlament dona llum verda al decret llei aquest dimecres. Per tant, afegeixen, aquest Govern considera que no és responsabilitat seva garantir l’aigua a les gairebé 6 milions de persones residents en algun dels municipis que es troben en estat d’excepcionalitat. Com a entitat amb les competències en el subministrament d’aigua en alta, l’agència llença pilotes fora i no recull ni una sola inversió en el decret, remarquen.

La realitat és que l’ACA podia haver executat moltes inversions per garantir la disponibilitat d’aigua als usuaris domèstics i als diferents sectors econòmics. Una de les vies possibles passava per demanar a l’Estat la transferència dels fons Next Generation EU per executar el projecte per garantir la resiliència hídrica a la regió metropolitana. El projecte el va seleccionar l’anterior Govern per optar al finançament d’aquests fons però l’actual Executiu l'ha deixat al calaix. El projecte suposava, a més, la garantia del compliment dels acords de la Taula del Ter. Per tant, l’ACA no només condemna a restriccions d’aigua a la ciutadania de la regió metropolitana sinó també a la de les comarques gironines i Osona, apunten les mateixes fonts. A la vegada, també es podria haver impulsat la modernització dels regadius, cosa que no s'ha fet. En realitat, el full de ruta de l'ACA se circumscriu a les mesures ja contemplades en el Pla de Gestió de Conca i no se n'espera cap més actuació d'urgència malgrat la gravetat de la situació hídrica.

Voluntat intervencionista

Es retreu al Govern una voluntat intervencionista que el porta a decisions qüestionables que van en contra de l’optimització dels recursos públics, com ara la construcció d’una nova planta potabilitzadora al Besòs que depengui d’ATL quan ja existeix la que gestiona l’AMB i que té necessitats d’inversions que ja estaven recollides al projecte de racionalització de l’ús de l’aigua que va seleccionar l’anterior Govern per rebre finançament dels fons Next Generation EU.

Aquesta actitud intervencionista també explicaria que, amb la complicitat dels comuns, la formació de l'alcaldessa Ada Colau, el Govern estigui tractant de minvar les competències de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en els serveis del cicle integral de l’aigua. Ho ha intentat a través de la llei de pressupostos i en el procés de negociació amb el PSC, assenyalen les fonts, que, a més, acusen el Govern de mantenir una actitud arrogant i tancada al diàleg amb el sector. El decret  no ha estat treballat amb les entitats subministradores d’aigua, sostenen.

L’ACA, que dirigeix Samuel Reyes, ja fa més d’un any que té una guerra oberta amb el món local, al qual acusa del mal estat de les seves xarxes d’aigua i els nega suport en la seva millora. Les fonts consultades assenyalen que l'eficiència de les infraestructures de l’aigua és un repte que afecta el món local, però també al Govern: quan l’ACA passi a efectuar restriccions d’aigua als municipis, quin serà l’argument envers la ciutadania?, es pregunten.  S'hauria de culpar els ajuntaments si no incorporen inversions a la tarifa de l'aigua? L’agència pot tenir raó en aquest plantejament però hi ha una qüestió bàsica que és que l’ACA ha de garantir la disponibilitat d’aigua a la ciutadania i no ho fa, reblen les fonts. 

Impacte econòmic de les restriccions

Les possibles conseqüències de la gestió errada del problema de la sequera passen per l’impacte econòmic de les restriccions d’aigua. Indústries que hauran d’aturar la seva activitat, un sector agrícola que haurà de deixar de regar, un sector hoteler que lògicament en temporada d’estiu acollirà un turisme que farà superar la dotació d’aquell municipi i que provocarà que l’ACA limiti el subministrament d’aigua en aquelles poblacions... Les fonts consultades vaticinen que la inacció del Govern de Pere Aragonès ens portarà a restriccions de consum el mes d’agost, si no abans. Igualment, les fonts apunten al conseller  d’Empresa i Treball, Roger Torrent: què està fent per garantir que les indústries catalanes puguin seguir operant? Què està fent per tal que els municipis que basen gran part de la seva activitat econòmica en el turisme puguin garantir els llocs de treball?, es pregunten.

En realitat, hi ha un antecedent no tan llunyà, la sequera del 2007, que hauria d’haver suposat una lliçó pels gestors públics. Llavors es van activar inversions i és gràcies a aquestes que avui s'està aconseguint retardar la declaració de l’estat d’emergència, recorden les fonts consultades. En els darrers 14 anys, des que es va construir la dessaladora del Prat, la veritable sequera que ha patit Catalunya ha estat la inversora. 

Imatge principal: el pantà de Sau aquest 2023 / ACN