La reincidència dels menors d'edat internats en centres de justícia juvenil de Catalunya ha baixat un 27,4% del 2002 al 2015.
Segons una investigació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) feta amb 203 joves que van acabar el seu internament el 2010, el 46,8% van tornar a delinquir durant els cinc anys següents. En un estudi similar fet el 2007 amb menors internats fins al 2002, la taxa era del 64,5% de reincidència. A la resta de l'Estat, segons diversos estudis, la taxa de reincidència arriba al 70%.
Reincideixen més els que han estat internats que els que han estat en llibertat vigilada o fent una prestació comunitària, perquè tenen un perfil de delictes més greus.
Tota una vida
L'estudi recorda que el 70% de les reincidències passen durant el primer any posterior a l’estada en un centre educatiu. És per això que s'assenyala la llibertat vigilada com un element clau per assegurar l’èxit de la reinserció dels menors que han estat en centres educatius de justícia juvenil. I per aquest motiu el conseller de Justícia, Carles Mundó, aposta per reforçar les mesures penals en medi obert, ja que "el que funciona per al sistema penitenciari també val per als menors". "Tenen una vida per davant. Han de poder tenir una segona oportunitat", ha conclòs Mundó.
Al centre d'internament de l'Alzina, a Palau Solità i Plegamans, els educadors reben per primer cop el conseller de Justícia, Carles Mundó. "És el primer cop que ens rep un conseller", diu un dels treballadors. "El millor que podem fer és escoltar per no equivocar-nos de prioritats", respon Mundó a l'inici de la visita que el porta a l'escola on els joves interns estan fent els exàmens i al taller on aprenen un ofici.
Com són els joves interns
El perfil d'un jove delinqüent internat és el d'un noi de 17 anys, que consumeix drogues i que compleix una sentència d'un any d'internament. Aquest jove té un baix rendiment escolar, cap empatia i és molt impulsiu.
Els menors ingressen als centres perquè acumulen molts antecedents o perquè han comès els delictes més greus.
La major part dels internaments estan relacionats amb robatoris amb violència i intimidació (40 %); lesions (11 %); violència familiar (8 %); delictes contra la llibertat sexual, des de l'abús fins a la violació (5 %); furts (4 %); homicidis i assassinats (3 %).
Tots els menors internats segueixen un programa de tractament individualitzat que ha estat expressament dissenyat a partir de les seves necessitats individuals. Aquest programa inclou estudis d’educació secundària, formació per aprendre oficis i una intervenció específica adaptada a cadascun dels perfils delictius, com per exemple, desenvolupament d’habilitats i competències socials, educació sexual, esport i tractament contra el consum de drogues i per reconduir els impulsos violents.