El jutjat contenciós administratiu número 4 de Barcelona ha acceptat a tràmit una demanda pionera contra l'Ajuntament de Martorell per negar-se a empadronar veïns sense un contracte de lloguer o de compra. Sis veïns han denunciat davant de la justícia que el consistori no els acceptava al padró per viure rellogats, ocupant o dormint al carrer. Tot plegat, contradiu el que recull la llei, ja que es permet tramitar el padró independentment de la situació residencial de cada persona.
"És un crim humanitari i constitucional", afirma l’Abou Eyad, un dels denunciants, que ocupa amb la seva família en un pis d’un gran tenidor al municipi. Els denunciants recorden que és una obligació dels consistoris i critiquen que no fer-ho aboca molta gent a no poder accedir a serveis bàsics com la salut o l’educació i a caure en mans de “màfies” per regularitzar la seva situació. Els sis afectats van sol·licitar el padró per la via ordinària, però l'Ajuntament no els va respondre, segons ha avançat Nació Digital.
Els denunciants han explicat que van aconseguir que el consistori els permetés portar els fills a l'escola i accedir als serveis sanitaris perquè es tracta de menors d'edat, però a ells se'ls ha denegat. Eyad ha relatat que han intentat resoldre el conflicte "de totes les maneres possibles" i que al final no els ha quedat més remei que anar per la via judicial. També ha lamentat que, en els contactes que han tingut amb l'Ajuntament, se'ls ha tractat molts cops de "delinqüents" i que lluitaran fins al final perquè el del padró "és un dret fonamental".
Un problema enquistat
Martorell no és el primer cop que rep crítiques per posar traves en l'empadronament. En declaracions a Catalunya Ràdio, l'any 2023, l'ofici del síndic va afirmar que Martorell era el municipi que acumulava més queixes per posar impediment al padró. Tanmateix, Martorell no és l'únic municipi que ha rebut aquesta mena de queixes. El síndic també ha assenyalat consistoris com els de Santa Coloma de Gramenet o Badalona.
Un cas semblant es va produir a Ripoll, on la Fundació Ibn Buttuta va denunciar l'alcaldessa, Sílvia Orriols, en considerar que els entrebancs i "dilacions injustificades" en els processos d'empadronament de persones migrants podrien consistir en un delicte d'odi.
Segons la llei, les persones que viuen en un municipi han d'estar empadronades en el mateix. Tot això independent de si són propietàries o llogateres, tant si tenen un títol habilitant o una residència fixe.