Males notícies per a Carles Porta i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La justícia investiga una demanda contra el conegut periodista i la corporació per emetre la sèrie de TV3, Tor, basada en el misteriós assassinat de Josep Montané (Sansa) als anys noranta en aquest poble del Pallars Sobirà. Segons ha avançat Crónica Global, ara, un jutjat civil estudia un escrit del seu advocat, Ricardo Gómez de Olarte, en què demana una indemnització pel dany ocasionat a la productora de Carles Porta, True Crime Factory, i a TV3, perquè van fer servir imatges seves sense consentiment "amb ànim de lucre", i malgrat que ell va demanar que no ho fessin. A l'escrit, l'advocat denuncia que li van fer una entrevista i que, tot i demanar-los que no el citessin ni la publiquessin, diu que Carles Porta no li va fer cas i va tirar pel dret.
Ricardo Gómez de Olarte proposa dues fórmules per calcular la indemnització: el compte d'explotació o les xifres que preveu la llei i reglament de protecció de dades, que sancionen les faltes comeses per les productores i la CCMA. El lletrat apunta que s'incompleix el preceptuat als articles 5, 6 i 7 del Reglament general de protecció de dades, ja que no es compleix cap dels requisits perquè el tractament sigui lícit ni per a les condicions del consentiment. Segons l'escrit, suposen tres faltes molt greus per a cadascuna de les productores i TV3, fet que pot ser castigat amb multes d'entre 300.000 euros i 20.000.000 euros o el 4% de la facturació bruta de l'exercici anterior. Per la seva banda, TV3 assegura que no ha rebut cap denúncia per part de l'advocat de Sansa.
Interès econòmic
A la queixa formal, Gómez de Olarte recorda que va ser l'advocat defensor d'un dels protagonistes, Sansa, d'aquesta baralla familiar. El veí d'aquest poblet va ser assassinat el 1995 en el marc d'una batussa entre llinatges per liderar el territori, que es va saldar amb tres morts. Dos anys després, Porta ho va plasmar en el seu llibre titulat Tor. Tant en el llibre com en el documental de 30 minuts, el periodista va entrevistar l'advocat. Trenta anys després del crim, Carles Porta es va tornar a posar en contacte amb el lletrat perquè participés en la nova minisèrie sobre el mateix cas. Gómez de Olarte s'hi va negar, al·legant que el programa buscava l'interès econòmic i no pas un objectiu informatiu. Davant la negativa, Porta va fer servir les imatges originals del documental del 1997. Aleshores, Gómez de Olarte sí que les va autoritzar, en assegurar que en aquell moment era una notícia d'actualitat, però no per a la sèrie: "Mai no he donat el meu consentiment perquè es lucrin totalment o parcialment a costa meva després de gairebé trenta anys del fet i que ha deixat de ser notícia".
En veure les seves imatges, l'advocat va enviar burofaxos a les tres empreses encarregades de la creació de Tor, i fins i tot un quart escrit a la CCMA, en què advertia que s'havia negat a participar en la sèrie i que no donava permís per fer servir imatges informatives per a un producte "crematístic". Sobre la resposta de la cadena, l'advocat adverteix que al·legaran que han esborrat la seva cara, n'han distorsionat la veu i n'han suprimit el nom. "La veritat és que van emetre amb la meva imatge, la meva veu i el meu nom, malgrat els burofaxos, i mai amb el meu consentiment". Com a prova d'aquest ús de les imatges, al·ludeix al fet que apareix a "la Wikipedia, la web de Catalunya Ràdio, a la web de PLEX i a TMDB, com a part del repartiment de la sèrie". Després de l'èxit de la sèrie, TV3 en va vendre els drets a Atresmedia, tot i que una versió que no incloïa el tall on apareix Gómez de Olarte. El lletrat denuncia que malgrat que TV3 estava advertida, va continuar airejant la seva imatge, fet que segons ell demostra "el dol i la mala fe" de la cadena. En aquest sentit, insisteix que "no és un personatge públic" i que els fets que es narren a Tor "no són d'actualitat".
Fonts de la CCMA han assenyalat que la demanda encara no ha estat notificada, però asseguren que, contràriament al que s'hi afirma, sí que tenien permís per difondre les imatges on apareix Gómez de Olarte més enllà del programa 30 minuts. Precisament, com a mesura conciliadora, diuen les mateixes fonts, se'n va distorsionar tant la imatge com la veu perquè no fos reconegut.