La Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona ha demanat penes d'entre tres i deu anys de presó pels quinze membres o exmilitants de la formació ultradretana Democràcia Nacional, que van boicotejar l'obertura d'una mesquita al carrer Japó el 2017 a Nou Barris (Barcelona). En concret, per un dels acusats es reclamen deu anys i un dia de presó; per un altre, sis anys i un dia; per uns altres tres, sis anys; i per una desena més, tres anys i un dia pels presumptes delictes d'amenaces, coaccions, maltractaments, lesions i incitació a l'odi per motius religiosos. D'altra banda, la Fiscalia ha descartat imputar una de les acusades perquè considera que no ha quedat provat que tingui transcendència penal la seva participació en els fets.
A més, el ministeri fiscal també ha sol·licitat que els acusats, que en el moment dels fets tots eren integrants d'aquesta formació ultradretana, no es puguin apropar al centre religiós en un radi de mil quilòmetres, així com han d'abonar una indemnització conjunta a la Comunitat Islàmica de Nou Barris pels imports de la reparació dels desperfectes causats i 30.000 euros en concepte de danys morals a la comunitat.
L'ajuntament s'uneix a la petició de la Fiscalia
En aquesta petició de la fiscalia també s'hi ha sumat l'ajuntament de Barcelona, tal com ha confirmat el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, amb la finalitat que el judici se celebri i els fets no quedin "impunes".
L'ajuntament de Barcelona s'uneix a la causa contra els membres de Democràcia Nacional que van atacar la mesquita / ACN
En el judici, es proposa com a prova l'interrogatori que s'ha realitzat els acusats, el testimoni dels agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana, així com la reproducció d'imatges recollides en el lloc dels fets per sistemes de videovigilància.
En concret, els atacs van tenir lloc del març del 2017 al març del 2018, segons el relat de la Fiscalia. En un primer moment, els veïns van protagonitzar cassolades en contra de l'obertura d'aquest centre religiós, però després es van unir a les protestes persones d'aquesta formació ultradretana que venien d'altres indrets de la ciutat.
Atacs violents
A partir d'aquest moment, les concentracions van agafar un caràcter més agressiu. Segons remarca la Fiscalia es van perpetrar pintades com una creu celta, les sigles SS, un escut preconstitucional o un escrit amb el missatge: "Tot per la pàtria, ahir com avui Espanya no es rendeix". Altres pintades que es van escriure en les parets del centre religiós van ser "mesquita no" o "terroristes". També, es van penjar cartells amb la consigna: "Stop Islamització dels nostres barris".
A més, es van protagonitzar manifestacions constants davant de les portes de la mesquita on es feien crits a favor del líder nazi Adolph Hitler. Així mateix, es van causar desperfectes al centre, així com es va posar silicona en els panys de les persianes perquè no es poguessin obrir.
Una concentració de Democràcia Nacional a Montjuïc, formació ultradretana de la qual són membres o exmilitants els acusats pels atacs de la mesquita de Nou Barris / Sira Esclasans
Altres accions que es van dur a terme va ser llançar xoriço o begudes alcohòliques a la porta de la mesquita, aliments que no consumeixen els musulmans, a més de pintura vermella per emular que era sang. "Entre les 19:00 hores del dia 08 i el matí del 10 d'agost del 2017 a les 11:00 hores es van inutilitzar els cadenats de les persianes i es van llançar ous, greix de porc i excrements de gossos", relata la Fiscalia en el seu escrit.
La darrera acció que narra el ministeri fiscal va tenir lloc el 09 de març del 2018, quan un grup de persones, entre ells els acusats, van acudir a les portes del centre, que llavors ja estava obert, proveïts de guants, pedres, banderes, creus cristianes i esprais de defensa personal. "Es van concentrar davant la mesquita del carrer Japó amb els mateixos fins descrits anteriorment orientats a doblegar el lliure exercici del dret fonamental de la Llibertat Religiosa", es precisa en l'argumentació del ministeri fiscal, on també es detalla que es van instal·lar creus cristianes davant del centre religiós i cridar consignes com: "Espanya cristiana i no musulmana", "Espanya una i no 51" o "La solució un bon pernil".
Imatge principal: Una de les manifestacions que es van realitzar davant de la mesquita de Nou Barris / Jordi Palmer