El síndic de greuges ha presentat un demolidor informe sobre com s'ha d'actuar en situacions d'assentaments, uns protocols que no s'havien implementat en el cas de la nau que es va incendiar al barri del Gorg a Badalona el passat 10 de desembre. En el moment de la tragèdia en aquesta instal·lació hi vivien un centenar de persones, de les quals mínim quatre van morir i un elevat nombre van resultar ferides.
Ara bé, tal com es recorda a l'informe el cas de Badalona, no és un fet aïllat a Catalunya, on s'estima que, com a mínim, hi pot haver uns 77 assentaments, en els quals malviuen al voltant d'unes 400 persones. "Les dades, però, sempre són aproximades, perquè no hi ha un cens fiable a escala de Catalunya sobre aquestes situacions", es precisa al document.
El cas de Badalona
Pel que fa a la situació de Badalona, el síndic ha pogut constatar que en la localitat no es donen les circumstàncies perquè es garanteixi el dret que els residents del municipi puguin accedir a un habitatge protegit. Així doncs, posa de relleu que, per una banda, en la localitat manquen pisos de protecció oficial alhora que per accedir a aquests es requereixen documents com el DNI o el NIE, que no disposen les persones que no estan regularitzades. "Davant d’aquest fet, el síndic reclama que es faci efectiu i àgil el dret d’accedir a un habitatge protegit, la qual cosa en aquests moments a Badalona no funciona adequadament", es detalla en l'informe.
També, ha posat de manifest que la cartera de serveis socials ha de disposar de recursos per a l'acolliment residencial d'urgència i de residència temporal per a persones adultes que es troben en risc d'exclusió social. No obstant, molts municipis, com Badalona, no disposen d'aquests serveis. Un clar exemple d'això és que les persones afectades per l'incendi es van haver de derivar al Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) de Barcelona. Així mateix, també es va produir una "manca de detecció de la situació de vulnerabilitat per part dels serveis socials per poder oferir orientació i acompanyament" als afectats.
Un altre dels punts clau que destaca a l'informe del síndic de greuges és que totes les persones tenen el deure d'empadronar-se allà on resideixen, però "també és una obligació de l’ajuntament donar d’alta les persones en el padró". En el cas específic dels habitants de la nau de Gorg només dinou estaven empadronats. "Negar l'empadronament a una persona que resideix efectivament al municipi no només no està basat en criteris jurídics, sinó que impedeix el gaudi efectiu de nombrosos drets d'aquestes persones", valora el síndic a l'informe.
Davant d'aquesta situació, reclama que es reformi la llei d'estrangeria que determina que un dels requisits per poder accedir a l'empadronament és que la persona tingui un contracte de treball per un període no inferior d'un any. Mentre que això no succeeixi, demana que es donin respostes d'urgència com "fer una esmena per un temps determinat que permetés la regularització urgent de totes les persones que es troben en situació administrativa no resolta".
Conflicte de convivència
D'altra banda, el síndic de greuges, després d'analitzar les respostes rebudes per la Direcció General de la Policia, no ha detectat que existís un conflicte de convivència entre els habitants de l'immoble ocupat i els seus veïns. En aquest sentit, aquesta infraestructura feia una dècada que estava ocupada i, tal com s'argumenta a l'informe del síndic, "malgrat que al llarg d'aquest 2020 s’havien produït quinze incidents de rellevància policial a la nau incendiada, la major part van ser de caràcter menor (discussions verbals i baralles) i el diagnòstic que se'n fa és que no es tractava d'un indret especialment conflictiu".
A més, la institució recorda que qualsevol proposta de desallotjament s'ha d'acompanyar amb una previsió de l'ajuntament sobre quines mesures de protecció s'ofereixen a les persones que viuen una situació d'especial vulnerabilitat com les de la nau de Badalona que, sovint, necessiten "una protecció per diversos motius".
Un altre dels problemes que ressalta el síndic és la falta de confiança de les víctimes de l'incendi cap a les institucions públiques i, en especial, dels serveis socials i policials. En aquest sentit, el dia que es va originar el foc, es va activar l'Àrea de Mediació, Negociació i Responsabilitat Social Corporativa (AME) que va constatar la falta de confiança dels afectats a l'hora de donar les seves dades personals tant als serveis socials com als cossos policials perquè tenien por que fossin aprofitades per obrir un expedient d'expulsió.