L'aplicació de la llei d'amnistia no servirà, si no hi ha un recurs a instàncies superiors, per alliberar de culpa els quatre acusats de l'assalt violent contra la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Vic el mes de febrer de 2021, durant els aldarulls que es van registrar por tot el país després de la detenció i empresonament del raper lleidatà Pablo Hasél.
Després d'una manifestació a la capital d'Osona, un grup de persones es van acostar fins a la plaça del Mil·lenari, on hi ha la comissaria dels Mossos, i la van atacar, destrossant els vidres exteriors, i arribant a accedir com a mínim fins al vestíbul de l'edifici policial. La policia catalana no tenia prou recursos per repel·lir l'atac en un primer moment i no va ser fins al cap de pocs minuts que no van poder respondre, amb agents de seguretat ciutadana, a l'assalt. Les persones que hi havia a l'interior de la comissaria, que estaven presentant denúncies, es van haver d'amagar sota les taules, assegura l'escrit d'acusació particular que lidera el sindicat USPAC dels Mossos d'Esquadra per defensar els interessos dels agents ferits aquell vespre.
Res a veure
Els quatre acusats, Tarik D., Irene C.A., Mauricio G.G. i Guillem S.C, però, no es podran beneficiar de la llei d'amnistia que es va aprovar el mes de juliol d'aquest any, després del pacte entre el govern espanyol del PSOE i Sumar i els partits sobiranistes, Junts i Esquerra. Les defenses dels acusats van demanar ser inclosos en aquesta llei extraordinària -que avança per barris; molts policies implicats en les càrregues de l'1 d'octubre ja se n'han beneficiat, però el Tribunal suprem encara es nega a plicar-la al president Puigdemont, sobre qui encara pesa una ordre de detenció- però USPAC s'hi va oposar.
Ara el jutjat número 1 de Vic ha acceptat la postura del sindicat policial i denega l'aplicació d'aquesta llei als quatre acusats. Segons la interlocutòria judicial, res tenen a veure els incidents que es van registrar a Catalunya per la detenció de Hasél amb els motius pels quals es va fer la llei, enfocada en accions i incidents relacionats amb el procés d'independència.
L'atac a la comissaria de Vic va causar una gran onada de reaccions públiques. El cap del cos, llavors el major Josep Lluís Trapero, s'hi va desplaçar, amb el director general, Pere Ferrer. El conseller Miquel Sàmper, llavors amb Junts i ara també al Govern, amb el PSC, van assistir a la comissaria de la capital d'Osona l'endemà per mostrar suport als agents que van haver de fer front al brutal atac. Després de l'incident de Vic es van activar canvis estructurals a les comissaries per tal de reforçar-ne la seguretat, per incidents i també per possibles i eventuals atacs terroristes.