L'Ajuntament de Ripoll, governat pel partit ultradretà Aliança Catalana i amb la batllessa Sílvia Orriols al capdavant, posa traves als tràmits d'empadronament de la població immigrada, de manera que resten durant mesos sense poder escolaritzar els nens o sense un metge assignat ni targeta sanitària, en espera de poder regularitzar la seva situació. Es tracta d'una situació que afecta un nombre indeterminat de persones, almenys una desena de famílies constatades, així com qualsevol nouvingut darrerament a la petita població catalana. Orriols, lluny de negar-ho, senzillament ha comentat a través d'un missatge a la xarxa social 'X' (Twitter) que tan sols ha complert el seu programa electoral.

Alguns afectats han explicat en declaracions a El Periódico i a Diari de Girona que un tràmit que abans es feia ràpidament si es reunien totes les condicions legals i es tenien tots els papers en regla, ara queda aparcat durant un temps indeterminat, sense  motiu ni justificació aparent. D'aquesta manera, famílies d'origen immigrant no poden empadronar-se i, en conseqüència, s'estan mesos sense accedir als drets bàsics de tot ciutadà, com poder portar els nens a l'escola pública o tenir la targeta sanitària per anar al CAP.

Un canvi de protocol intencionat?

Segons han explicat als diaris esmentats fonts internes del consistori que coneixen el procediment administratiu per a l'empadronament, el nou govern d'Orriols, arribat a la batllia ripollenca després de les eleccions municipals del 28-M passat, ha canviat el protocol d'actuació i ara cap nouvingut a la població no aconsegueix empadronar-se en menys de 3 mesos, que és el termini màxim permès per llei. Amb tot, a causa de les traves administratives, alguns immigrants desisteixen i decideixen anar-se'n de la població. 

Denunciable si es constata voluntat de discriminació

Per llei, l'Ajuntament té obligació d'empadronar tota la població que visqui al municipi, independentment del seu origen, per la qual cosa aquest nou protocol podria suposar un retorciment dels límits de la legislació per motius xenòfobs, denunciable si es demostra que hi ha una voluntat de discriminació a aquestes persones, segons ha afirmat el director general de Drets Humans de la Conselleria d'Igualtat de la Generalitat, Adam Majó, en declaracions als diaris esmentats. 

El cas de Ribera d'Ondara

Darrerament, el partit minoritari Aliança Catalana també ha estat notícia perquè a la població de Ribera d'Ondara (la Segarra) els seus regidors van pactar amb els d'ERC una moció de censura per fer fora l'actual govern del PSC al consistori, en denunciar una "mala gestió" del batlle Francesc Sabanés. Per la seva part, la direcció nacional d'ERC va iniciar dilluns a la nit els tràmits per expulsar la portaveu d'Acord Municipal (AM) – ERC al municipi de Ribera d'Ondara, Elisabet Jové, per aquest pacte. En aquest sentit, els republicans censuren qualsevol contacte amb l'extrema dreta catalana.