Espoliadors a casa. El fiscal delegat del servei de Medi Ambient i Urbanisme, Antoni Pelegrín, ha presentat una querella contra dos veïns de Santa Margarida i els Monjos, als que acusa dels delictes sobre el patrimoni històric i d’apropiació indeguda de béns de valor històric en ser enxampats l’estiu passat fent remocions i extreure monedes i altres peces, usant un detector de metalls, en el jaciment romà de Santa Tecla o La Gravosa, situat en aquest municipi de l’Alt Penedès. La querella ha recaigut en el jutjat d’instrucció 1 de Vilafranca del Penedès, al titular del qual el fiscal demana que ofereix accions legals a la Generalitat de Catalunya, en ser afectat un jaciment arqueològic.
El fiscal indica que els dos querellants són coneixedors del valor del jaciment arqueològic de Santa Tecla o La Gravosa, registrat en l’Inventari del patrimoni Cultural Immoble i Patrimoni Arqueològic de Catalunya i que està situat en un camp de vinyes, dins del terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. És una antiga vil·la romana i hi ha un plafó indicatiu situat al seu costat que indica la importància de tot aquell jaciment per les seves restes, principalment de l’era ibèrica i romana. Hi afegeix que amb les remocions fetes, els dos veïns poden haver afectat les estructures arqueològiques conservades en el subsol, i caldrà fer una intervenció amb un cost estimat de 2.740 euros, segons l’arquitecte territorial del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta quantitat l’hauran d’assumir els querellats, indica el fiscal.
Fets
En la querella, el fiscal detalla que la tarda 12 d’agost de 2021 els dos veïns de Santa Margarida i els Monjos “perfectes coneixedors de l’existència d’aquell jaciment i de restes de valor històric enterrades en el sòl”, actuant de comú acord i amb el propòsit d’apoderar-se de peces es van dirigir al jaciment “portant una pala petita plegable, una aixada doble, un detector de metalls amb mànec i un detector de butxaca amb funda”. Hi van realitzar unes 151 remocions del terra del jaciment, obtenint d’aquella manera “dues monedes, peces de ferro i ceràmica de diferents dimensions”. Una dotació dels Agents Rurals, que havia estat alertada d’aquells fets per uns ciutadans, els va enxampar i els van intervenir tot el material.
El Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya va valorar les dues monedes extretes: una moneda era de l’època romana corresponent al Baix Imperi de la seca de Londinum (anys 310-320) i l’altra era de l’època de Felip IV cuartelillo resellado (1636 a 1659) i es van valorar en un preu global de 75 euros, segons el seu preu de mercat. Els altres efectes eren dos ploms de l’època antiga, un precinte de l’època moderna i la cabota d’un clau.
Pel fiscal, “la major part del valor històric de les monedes extretes pels querellats d’aquell jaciment ja s’ha perdut d’una manera irreparable, en haver-se separat del seu context arqueològic del qual eren fòssils directors”. Hi afegeix que “el perjudici d’aquesta pèrdua d’informació és incalculable”.