Després de 40 anys de recerca continuada al jaciment de l'Abric Romaní de Capellades, a Anoia, els arqueòlegs han pogut desenterrar la primera resta humana. La troballa són fragments parcials d'un crani de neandertal que compta amb 60.000 anys d'antiguitat, i el descobriment s'ha donat a conèixer de la mà de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i l'equip d'investigadors. "Estic emocionat, és una troballa molt important", afirmava Eudald Carbonell, un dels codirectors del jaciment. Ha explicat que l'any passat s'intuïen "canvis" en els nivells del jaciment, però ha admès que no s'imaginaven que fossin tan rellevants per a futures investigacions. Durant l'acte celebrat aquest dijous es va anunciar que el jaciment serà declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) aquest any.
Carbonell va assegurar sentir-se emocionat de poder viure aquest "moment històric" per al jaciment. Durant la seva intervenció va tenir unes paraules de record i agraïment per a tots aquells professionals que han treballat durant quatre dècades excavant el jaciment, fins a aconseguir a arribar al 18è nivell. L'antropòleg i catedràtic de prehistòria subratllava que aquest descobriment no hauria estat possible sense la "il·lusió, voluntat, esforç, intel·ligència i perseverança" de tots ells, unes paraules, ha dit, que "serveixen de poc" a la societat actual, però que a Capellades han demostrat que són necessàries per treballar de forma moderna un jaciment com aquest. "Hem trobat unes restes cranials, bocins d'os, no hi ha més; no hi ha cap tresor ni cap joia ni res espectacular, però en realitat ho és molt d'espectacular", afirmava en to humorístic Carbonell.
Restes inesperades
Palmira Saladié, codirectora del jaciment, també va participar de l'acte i va explicar que van ser uns estudiants de predoctorals qui van trobar les restes. "Jo no hi era, però em van enviar les fotos" perquè ja van intuir que eren especials. La investigadora ha detallat que van tardar dos dies a confirmar-ho. I ha confessat que ha sigut del tot "inesperada" i "de les que fan més il·lusió". I és que, segons ha dit, en aquesta campanya s'havien reduït les expectatives de trobar restes òssies, després de constatar que en un forat, on hi havia dipositades moltes esperances, finalment no hi va aparèixer res. La possibilitat de trobar una dent de llet era un altre somni de l'equip, però la realitat ho ha superat tot.
Per aportar llum i ajudar a contextualitzar les restes utilitzaran l'enginyeria inversa, amb estudis d'ADN o proteïnes, entre d'altres. També obrirà noves hipòtesis, com ara conèixer com i per què aquestes restes van ser dipositades aquí. Carbonell també s'ha preguntat sobre els sentiments d'aquest grup de neandertals d'entre 6 i 12 persones que van ocupar la zona fa 60.000 anys i les motivacions de deixar aquestes restes aquí, "trencades". També confien determinar en els pròxims mesos si són d'home, dona o d'una criatura. Preguntes que encara no tenen resposta, però que ajudaran a comprendre encara millor com vivien en aquell moment de la història. "Esperem que no siguin les últimes, sinó les primeres", apuntava amb il·lusió, tot admetent que "és una caixa de pandora" que donarà molta informació en un futur.
Jaciment clau a Catalunya i Europa
Robert Sala, investigador de l'IPHES-CERCA/URV i codirector de les excavacions, recordava com el 1983 un jove Eudald Carbonell i ell mateix van tenir la "gosadia" de tornar a excavar un jaciment emblemàtic del noucentisme català. Continuaven d'aquesta manera amb la feina que van començar l'any 1909 Amador Romaí i Lluís Maria Vidal, al capdavant de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a la cinglera del Capelló. Durant l'acte, ha remarcat la feina de tots els investigadors i ha reclamat unes millors condicions laborals per tots ells. També ha dit que aquest jaciment ha estat "molt important" per l'IPHES i que espera que la troballa contribueixi a reforçar encara més aquesta institució.
"L'Abric Romaní és un jaciment on es pot explicar la microhistòria dels neandertals i n'hi ha molt pocs al món, on es pot saber com ocupaven el seu espai domèstic, els dormitoris, on trobem eines de fusta i moltes explicacions d'aquesta vida domèstica", ha assenyalat. En 40 anys, s'han excavat 300 m² i s'ha arribat a una profunditat de 10 metres, on han aparegut milers de restes d'animals, eines de pedres, centenars de fogars i negatius d'eines de fusta en un estat de conservació excepcional. Al marge dels estudis que ha generat, també s'ha convertit en una important escola per a noves generacions de professionals d'arqueologia, biologia i geologia d'arreu del món.