A la regió siberiana de Iakutsk a Rússia, en ple permagel, s'ha realitzat un descobriment excepcional que ha captat l'atenció de la comunitat científica internacional. Els investigadors han trobat les restes d'un mamut femella jove, al qual han batejat com Iana, que hauria mort fa més de 50.000 anys.

Aquesta troballa enmig del cràter Batagaika, a més de 80 metres de profunditat, és única tant per l'antiguitat de l'espècimen, com també pel seu estat de conservació, considerat el millor entre les set restes completes de mamuts que s'han recuperat. Les restes de l'animal, que pesen 180 quilos i mesuren 120 centímetres d'alt per 200 de llarg, han sorprès la comunitat científica per la preservació del seu cap i trompa, elements habitualment danyats en espècimens similars.

Segons els investigadors, Iana tenia aproximadament un any o una mica més al moment de la seva mort, encara que caldran anàlisis més detallades que permetin confirmar aquesta estimació amb major precisió.

Una troballa excepcional

Aquest descobriment obre una finestra única cap a la vida dels mamuts durant el Plistocè tardà. Les restes seran sotmeses a anàlisis detallades que podrien revelar dades sobre la dieta, les condicions climàtiques de l'època i les causes de la mort de l'animal. Anatoli Mikolaiv, rector de la Universitat Federal del Nord-est a Iakutsk, responsables de la troballa, l'han qualificat "d'excepcional” i n'han ressaltat el potencial científic d'un espècimen tan complet. “Per regla general, els depredadors moderns o els ocells solen menjar-se la part que es descongela primer, sobretot el tronc. Aquí, per exemple, encara que les extremitats anteriors ja han estat devorades, el cap està extraordinàriament ben conservat”, expliquen els científics.

A més, de la Iana, en els darrers mesos s'han fet una sèrie de descobriments a la regió de la República de Sakhà, que inclouen el cadàver d'un llop de 44.000 anys d'antiguitat i les restes d'un cadell de gat dents de sabre de fa 32.000 anys. Segons el Museu del Mamut Lazarev, aquesta és la sisena recuperació de restes de mamut a Rússia.

El mamut Iana, serà ara objecte d'estudi a la Universitat Federal del Nord-est de Yakutsk, i representa una oportunitat inigualable per a la ciència moderna perquè permetrà avançar en la comprensió de la vida prehistòrica, l'impacte del canvi climàtic en els ecosistemes del passat i les interaccions entre espècies en una època dominada per glaceres. Mentre el permagel continua descongelant-se, és probable que descobriments com aquest es multipliquin i revelin més secrets d'un món que va romandre ocult durant desenes de mil·lennis.

El paper del canvi climàtic en les troballes al permagel

El desgel del permagel, impulsat pel canvi climàtic, ha facilitat l'accés a aquestes restes mil·lenàries. El cràter Batagaika, on es va trobar la Iana s'eixampla cada any degut a l'augment de temperatures a l'Àrtic. Aquest procés, encara que devastador per a l'equilibri ecològic, exposa tresors científics com les restes d'animals prehistòrics i altres mostres de flora i fauna congelades durant mil·lennis.

El gel dels pols conserva les restes d'animals i plantes, i preserva tresors per a la ciència. Justament, Sakhà és una regió coneguda pel seu vast permagel, que actua com un gegantesc congelador natural que ha preservat no sols mamuts, sinó també cavalls, bisons i petits rosegadors com lèmmings, que ofereixen pistes valuoses sobre l'ecosistema de l'era glacial.

Aquesta capa coneguda com a permagel, és la capa de sòl, roca o sediment que roman congelat, i es troba principalment a les regions polars i subàrtiques, on les temperatures es mantenen sota zero durant llargs períodes. Aquesta capa congelada conté grans quantitats de matèria orgànica que ha quedat atrapada durant milers d'anys. El seu desglaç, accelerat pel canvi climàtic, a més de permetre trobar restes paleontològiques, allibera gasos d'efecte d'hivernacle com el metà i el diòxid de carboni, un fet que agreuja encara més l'escalfament global.