Un grup d'investigadors de la Universitat de Trento, a Itàlia, han descobert un conducte subterrani potencialment accessible a la Lluna. L'estudi, a banda d'aportar informació clau sobre la geologia del satèl·lit del planeta Terra, descriu detalladament el túnel: una galeria sota un pou obert a la superfície lunar. Es tractaria, apunten, d'una cavitat situada a entre 130 i 170 metres de profunditat, d'una longitud d'entre 30 i 80 metres i d'uns 45 metres d'amplada. A més, els experts sospiten que la cova és plana, però podria tenir una inclinació màxima de 45 graus. La descoberta és especialment rellevant pel món científic perquè podria convertir-se en un refugi per a possibles missions tripulades, si se'n confirma la manera d'arribar-hi. Fins al moment, la Lluna ha estat un entorn hostil per als astronautes perquè les temperatures superficials a la cara il·luminada del satèl·lit poden arribar als 127 graus i, a l'oculta, als -173 graus. La recerca ha estat publicada a la revista especialitzada Nature Astronomy.
Els experts assenyalen que el túnel podria ser un tub de lava buit
Fa anys que els experts teoritzen sobre l'existència de túnels sota la superfície de la Lluna, però fins ara ningú no havia estat capaç d'identificar-ne un. Aquest túnel en concret, assenyalen els investigadors de la recerca, podria ser un tub de lava buit. En la superfície de la lluna s'han trobat ja més de 200 foses, algunes d'elles anomenades "claraboies" per la seva similitud amb les finestres de sostre. Normalment, aquestes construccions naturals són fruit d'erupcions de lava.
El túnel es troba al Mar de la Tranquil·litat, la fossa més profunda coneguda
Els científics van descobrir la troballa durant una de les investigacions al Mar de la Tranquil·litat, la fossa més profunda coneguda de la Lluna i territori on l'any 1969 la nau Apol·lo 11, capitanejada pels astronautes Neil Armstrong i Edwin Buzz Aldrin, va aterrar. L'equip italià va analitzar amb noves tècniques de processament de senyals la fossa lunar, les seves parets verticals i sortints, i el terra inclinat. Va ser durant la recerca que van notar un augment de la brillantor al radar quan s'aproximava al costat oest de la fossa i, a través de simulacions, van arribar a la conclusió que això seria degut a la presència d'una cavitat o conducte que s'expandeix més enllà de la superfície. La investigació conclou que els tubs volcànics podrien ser una característica comuna sota les planes del satèl·lit terrestre.