El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, iniciarà la ruta per l'Àfrica aquesta setmana mentre s'aguditzen les crítiques de l'oposició i segueix el degoteig constant d'immigrants il·legals. Les arribades de pasteres a les costes espanyoles, especialment a les de les Illes Canàries, han continuat dia rere dia en els últims mesos, amb un increment substancial també per via terrestre a la frontera entre la ciutat autònoma espanyola de Ceuta i el Marroc. Tot i que no només és pel sud per on es produeixen les arribades: Salvament Marítim i la Guàrdia Civil van rescatar aquest diumenge una desena de persones d'origen magrebí en una pastera a unes 70 milles de l'illa de Cabrera, a les Balears. Amb tot això, a més de la confrontació política que ha renascut al front fronterer, cal preguntar-se: Què diuen les dades? Com es protegeixen les fronteres externes de la Unió Europea? Quina és la política migratòria actual a l'Estat?
Les dades: col·lapsen les Canàries i Ceuta mentre Melilla i la Península agafen aire
Durant aquest any 2024, segons les dades acumulades de l'1 de gener al 15 d'agost del Ministeri de l'Interior, han arribat a l'Estat espanyol, de forma registrada oficialment, un total de 31.155 immigrants irregulars. Això suposa un creixement del 66,2% respecte al mateix període de l'any anterior, unes 12.410 persones més. Però la problemàtica migratòria no només s'aguditza per aquesta xifra, sinó quan es focalitza en una petita part del territori, com succeeix a les Canàries o Ceuta, especialment per la via marítima. Això ha provocat les crítiques del president canari, Fernando Clavijo, que finalment va aconseguir reunir-se després de molt insistir amb Sánchez a Lanzarote, durant les seves vacances d'estiu, després d'una crisi que el Govern no ha sabut contenir. El president ceutí, Juan Vivas, d'altra banda, continua demanant ajuda i ha recordat que "aquest és un assumpte de tots" i que no deixin sola a Ceuta.
El govern espanyol, durant la reunió amb Clavijo, es va comprometre aquest divendres a continuar negociant per reformar la Llei d'Estrangeria de forma apressada per derivar a les diferents comunitats autònomes els menors immigrants no acompanyats i habitar 50 milions d'euros per ajudar les Canàries en la gestió migratòria. Una cosa que el president canari ha vist escàs a les promeses de Sánchez i ha lamentat la poca determinació de la Unió Europea en un tema que pressiona les fronteres exteriors del continent. Però és que Canàries es troba al límit amb més de 6.000 menors no acompanyats en centres d'acollida i amb arribades massives cada setmana. Les últimes dades del Ministeri de l'Interior són demolidores, amb un augment d'arribades d'immigrants irregulars del 126,1% en comparació amb el mateix període de l'any anterior. Això és un increment de 12.440 persones i 152 embarcacions més, que sumen un total de 22.304 migrants fins al 15 d'agost d'aquest any.
Ceuta, d'altra banda, continua patint el col·lapse silenciós per part del govern espanyol, malgrat l'increment del 143% d'arribades d'immigrants il·legals per terra respecte al mateix període de 2023. La ciutat autònoma espanyola no només va viure l'incident fronterer amb el Marroc de 2021, en el qual l'Executiu de Sánchez es va veure obligat a desplegar l'exèrcit per gestionar les devolucions en calent, sinó que fa gairebé un any que estan en situació d'emergència. Tal com va explicar ElNacional.cat, la metròpoli nord-africana qualifica de "situació d'emergència migratòria" el fet de tenir més menors no acompanyats dels quals pot acollir i que hagin hagut de reorganitzar espais per acollir-los davant de la negativa de la derivació i del govern espanyol, que va assegurar un finançament de 4,5 milions d'euros que va anunciar com a extraordinari i que és la quantitat idèntica a l'aportada l'any 2023.
La curiositat d'aquestes dades, a les quals es veu col·lapsada les Canàries i Ceuta, principalment, com ja va succeir en altres incidents durant l'Executiu de Sánchez el 2011 a Ceuta o el 2022 amb la Massacre de Melilla, és precisament que Melilla acumula un descens migratori considerable i la Península també. Les entrades per via terrestre a través de la tanca de la ciutat autònoma espanyola al costat de la població marroquina de Nador han descendit un 57,3% respecte a 2023 i un 93,3% per via marítima. Situació similar a la registrada en les arribades a la Península i les Balears per mar, amb un 11% menys i que passa dels 8.068 immigrants irregulars als 7.184 fins al 15 de setembre, les últimes dades disponibles del Ministeri de l'Interior.
El Sahel: la primera frontera d'Europa i el viatge tardà de Sánchez
Sánchez torna de les seves vacances a Lanzarote aquest dimarts amb l'habitual reunió del Consell de Ministres a la Moncloa i després emprendrà una gira per la República Islàmica de Mauritània, la República de Gàmbia i finalment la República del Senegal, d'on tornarà dijous. El Sahel i els països que hi ha baix aquest cinturó que travessa l'Àfrica és la primera frontera d'Europa i, per tant, dels països que es troben a la Mediterrània europea. La segona, amb tota seguretat, en el cas espanyol, és el Magreb, amb incidents recurrents els últims cinc anys i pel que, a diferència de les Canàries, ha col·lapsat la ciutat espanyola de Ceuta des de fa més d'un any.
Frontex és una de les claus en aquesta primera i última frontera d'Europa, tot i que la protecció de l'agència de guàrdies de fronteres i costes va estar a punt de perillar aquest 2024 per una suposada mala gestió de l'Executiu espanyol que volia controlar la informació relativa a la immigració. Finalment, es va aconseguir una solució i es van acordar plans per a l'Operació Conjunta Indalo, Minerva i les Canàries amb les quals Frontex, segons van apuntar a ElNacional.cat, van desplegar 282 agents, avions i altres equips especialitzats en qualitat de suport estratègic als ports d'Algesires, Tarifa i Ceuta. Aquests dispositius són una ajuda més als que ja duen a terme Guàrdia Civil, Policia Nacional o Salvament Marítim. Aquests últims, rescatant centenars d'immigrants irregulars que moltes vegades perden la vida intentant arribar a les costes espanyoles, sobretot a les de les illes de la Macaronèsia.
La reforma de la Llei d'Estrangeria: arma política?
La reforma de la Llei d'Estrangeria va topar amb la negativa, ja esperada, del PP i Vox, però també es va sumar en contra Junts. Una cosa inesperada per al PSOE, que ara pressiona el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, perquè doni suport a la nova normativa, sobretot després de les seves declaracions d'aquest dissabte sobre la crisi migratòria a les costes espanyoles. Aquesta confrontació política per una problemàtica en la qual Canàries i Ceuta han col·lapsat, intentant prestar ajuda i acollida als immigrants irregulars que arriben en massa, mentre d'altres es queden pel camí i moren a les aigües de l'Atlàntic i també de la Mediterrània, és una forma ràpida per alleujar de la pressió les illes de la Macaronèsia i les ciutats autònomes del nord de l'Àfrica. Però, en què consisteix?
Una possible reforma de la Llei d'Estrangeria hauria de basar-se, tal com sol·licita l'Executiu de Sánchez, en establir l'obligatorietat de repartiment en tot l'Estat, per a totes les comunitats autònomes. Per a això, hauria de modificar-se l'article 35 de l'esmentada norma i plantejar criteris objectius davant dels quals declarar situacions de contingència, com la sol·licitada per Ceuta al febrer, i articular un protocol de derivació que vetlli per l'interès dels menors. Mentre les negociacions segueixen endavant, davant d'una crisi que el govern espanyol continua allargant des d'abans de desplegar l'exèrcit a la ciutat ceutina el 2011, Sánchez pretén frenar, suposadament, en origen l'arribada de pasteres de Mauritània, Gàmbia o el Senegal amb el viatge a l'Àfrica d'aquesta setmana.
Per la seva part, la Unió Europea segueix en silenci, expectant, i a l'espera dels esdeveniments i de si es podrà dur a terme en un futur la solidaritat per repartir entre els Estats de la UE la càrrega de l'atenció a l'asil després del Pacte de Migració i Asil aprovat per les institucions europees. Mentrestant, tant el govern espanyol com l'Executiu comunitari continuen brindant ajuts i acords per intentar contenir la immigració irregular als països perifèrics de la Unió, amb centenars de milions anuals, i, en molts casos, sense les condicions humanitàries necessàries i mínimes per a aquestes persones que intenten arribar a Europa.