Una de les còpies serigrafiades de Marilyn de Andy Warhol, creada el 1964 i convertida en una icona mundialment reconeixible, ha trencat avui un dels rècords d'art contemporani, convertint-se en l'obra més cara del segle XX venuda en una subhasta pública. L'obra "Shot Sage Blue Marilyn" (101x101 centímetres), subhastada a la casa Christie's de Nova York, va assolir, amb impostos inclosos, la xifra de 195,04 milions de dòlars, quan l'estimació de Christie's, que ha publicitat aquesta venda des de fa moltes setmanes, la posava en una xifra de partida de 200 milions. Es desconeix la identitat del comprador, mentre que el venedor ha estat la Fundació Thomas i Doris Ammann, creada per un dels magnats d'art contemporani més grans i filantrop, amic d'Andy Warhol i comprador de gran part de les seves obres. La fundació ha promès destinar l'import de la venda d'avui -de la Marilyn i d'unes altres 35 obres- per a diversos projectes que tenen al món de sanitat, educació i promoció i millora de la vida de milions de nens.
Una obra icònica
Christie's no ha escatimat qualificatius per a aquesta Marilyn del rècord, arribant a comparar el mig somriure de Marilyn amb una altra d'igualment enigmàtica, la de la Mona Lisa de Leonardo da Vinci, i emparentant-la fins i tot amb la Venus de Milo i el bust de Nefertiti, per nomenar algunes de les dones que han marcat la història de l'art. No hi ha dubte de què la imatge original de l'actriu, que Warhol va extreure d'un cartell de la pel·lícula "Niagara" (1953) ha estat eclipsada per la interpretació del pintor pop, que va reproduir el 1964 aquesta mateixa fotografia jugant violentament (segons la seva pròpia definició) amb els colors i va multiplicar així la fama de l'actriu, morta dos anys abans. Warhol ja havia assajat dos anys enrere la multiplicació d'una fotografia amb lleus variacions com un objecte artístic pop, amb notable èxit: ho va fer amb les famoses llaunes de sopa Campbell, avui una de les peces estrelles del MoMa novaiorquès, i després amb el Díptic de Marilyn (on l'actriu apareix reproduïda 50 vegades), que ocupa un destacat lloc a la Tate Modern de Londres.
La traducció de "Shot Sage Blue Marilyn" ve a ser "Tret de Marilyn en blava sàlvia", i té darrere una rocambolesca història dels anys que la "Factory" de Warhol era un formiguer de creativitat pel qual pul·lulaven personatges rics en idees però també en extravagàncies. Warhol havia creat una sèrie de cinc Marilyns serigrafiades, totes estrictament idèntiques però pintades de forma diferent, fins al punt que s'identifiquen pel to del fons en què retalla el cap de l'actriu. Una artista i "performer" de l'East Village anomenada Dorothy Podber, que es feia anomenar "La Bruixa", va preguntar per llavors al seu amic Warhol si podia passar pel seu taller a "disparar", i Andy li va donar permís creient que volia "disparar unes fotos", però l'endemà es va presentar amb una pistola i va diparar una o diverses bales sobre les teles d'1 metre per 1 metre de les Marilyn. Tot i que només un d'ells va quedar fet malbé, quatre van passar a la història amb el títol de "Shot" (tret) perquè pel que sembla es trobaven darrere del que va patir l'impacte. Van ser venudes en transaccions privades, i es creu que una d'elles, la del fons taronja, ja va assolir la xifra màgica dels 200 milions.
L'eterna Marilyn Monroe
Les Marilyn de Warhol, com ha destacat Christie's, s'han convertit en símbol de la cultura americana del show business i una reflexió irònica sobre la fama (com Warhol va demostrar amb el Mao mateix Tse-tung), però també una imatge sexualitzada de la dona. Que el nom i la imatge de Marilyn segueixen presents en l'imaginari masculí occidental ho va demostrar fa només una setmana Kim Kardashian, que es va guanyar el protagonisme de la molt mediàtica Met Gala en aparèixer enfundada en l'ajustat vestit que l'actriu va portar posat quan va interpretar el cèlebre Happy Birthday per al president J.F.Keneddy. Kardashian va declarar que s'havia posat a dieta per poder perdre set quilos i "cabre" així al mític vestit de lluentons. Va demostrar, en tot cas, que tot l'"univers Marilyn" continua despertant passions i continua sent notícia seixanta anys després de la mort de l'actriu.