Un estudi realitzat per la Universitat de Lleida revela que hi ha 200 municipis de Catalunya en situació crítica de despoblament. L'informe, que parteix de diversos indicadors com l'índex de reemplaçament i l'índex de potencial de creixement, concreta que la major part d'aquests pobles són rurals i es localitzen a les comarques del nord-oest del país, situades al Pirineu i Prepirineu.

A partir de diversos índexs de relleu generacional, els autors de l'estudi, Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, apunten principalment a la terciarització de l'economia catalana —l'any 2019, més del 78% dels llocs de treball al país estaven relacionats amb el sector terciari—, unes expectatives de creixement vegetatiu molt negatives als pobles petits i que, al conjunt de Catalunya, hi ha 0,81 joves d'entre 0 i 14 anys per cada persona de 65 anys en endavant.

Els altres factors que expliquen el risc de despoblament

Més enllà de les diferents dades que s'obtenen dels indicadors utilitzats en l'estudi, els autors assenyalen que hi ha municipis catalans amb un volum de població "molt baix" (163 dels 200 pobles amb més risc de despoblament tenen menys de 500 habitants). Paral·lelament, aquestes localitats tenen una perspectiva "molt negativa" en termes de creixement vegetatiu. Això aniria vinculat a "una certa crisi del sector turístic en determinades zones de muntanya" i que la renovació generacional depèn, en gran mesura, de "l'aportació de joves que ve de fora" i que "es comporta en funció de les necessitats del mercat de treball".

Les oportunitats laborals en el sector serveis es concentren, principalment, a les ciutats de Catalunya, mentre que el sector agrari té una major presència en els municipis rurals i perifèrics, que tenen menys diversificada la seva economia. Aquest fet explica els moviments poblacionals cap als indrets on l'economia està —encara— més terciaritzada.

El mal horitzó que s'albira sobre el relleu generacional es corrobora amb la dada reveladora de l'índex de potencial de creixement, que s'obté pel producte de dos quocients: d'una banda, es compara la població autòctona de 15 a 29 anys respecte la que va dels 50 als 64; i, per l'altra, el resultat de la comparativa entre els ciutadans d'entre 0 i 14 anys i la de 15 a 29 anys. En el conjunt del territori català, l'indicador es situa per sota d'1 (0,78), el que suposa un decreixement poblacional. En diversos punts de l'oest del país, l'indicador es troba per sota del 0,5.

Els 200 municipis amb més risc de despoblament

La majoria dels municipis que formen part d'aquesta llista es concentren a les comarques del Pallars Sobirà i Jussà, les Garrigues, l'Alt Urgell, el Solsonès, la Noguera, el Berguedà, la Conca de Barberà o el Priorat. A les Terres de l'Ebre, també destaquen la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. A Girona, es dóna algun cas a l'Empordà. Aquesta és el llistat complet dels 200 municipis amb més risc de despoblament:

 

 

Imatge principal: Una casa rural de Cercs (Berguedà). ACN.