El passat 18 d’abril, el Govern de la Generalitat va decidir instal·lar una dessaladora flotant al Port de Barcelona que entraria en funcionament en cas que el sistema Ter-Llobregat entrés en emergència II, un escenari que no es preveia per abans del mes d’octubre. La Comissió Interdepartamental de Sequera (CIS) va aprovar la construcció d’aquesta infraestructura amb l’objectiu de garantir el subministrament d’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana i, amb aquesta operació, el Govern descartava portar vaixells carregats d’aigua des d’altres territoris. Amb la caiguda de l’emergència per sequera, però, aquesta dessalinitzadora no es podrà adjudicar a dit per poder arribar a temps a l’octubre, com estava previst, i el Govern haurà de treure a concurs públic aquesta obra que té un cost de 100 milions d’euros, amb el que l’adjudicació no es podria realitzar fins a finals d’aquest 2024, segons ha avançat la Cadena SER.
El conseller Mascort ho confirma
El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha confirmat la informació i ha reconegut que la dessaladora no entrarà en funcionament aquest mes d’octubre i "ara cal fer un concurs públic que, a la pràctica, vol dir que és necessari que es tregui a licitació i complir tots els tràmits necessaris fixats per llei i que inclouen que diverses empreses puguin optar a la construcció d’aquesta planta".
Advertència dels serveis jurídics
Els serveis jurídics de la Generalitat havien advertit a la conselleria d'Acció Climàtica dirigida per David Mascort que és molt difícil de justificar que s'adjudiqui a dit per la via d'emergència una obra de 100 milions d'euros que ja no és imprescindible per garantir l'abastament d'aigua a la població. El pla era coordinat per ATL, l'empresa pública de la Generalitat responsable de produir i distribuir l'aigua a la regió servida pel Ter i el Llobregat. L’empresa Coxabengoa (antiga Abengoa) havia estat l’escollida pel Govern per fer la dessaladora flotant pel perfil de l'empresa, que controla pràcticament un 10% de la dessalació d'aigua de tot el món, amb 30 plantes repartides a diferents continents amb gran presència a l'Aràbia Saudita i Emirats Àrabs. Segons va publicar El Periódico el passat 9 de maig, el Govern i Coxabengoa tenien un compromís mutu, però encara no havien tancat un contracte definitiu. L'entrada d'un nou govern després de les eleccions del 12 de maig podria deixar oberta la possibilitat de no continuar amb el projecte, tot i que el conseller Mascort ha tornat a defensar la necessitat de construir la dessalinitzadora i ha recordat que es tracta d'una infraestructura que només s'utilitzaria en cas que s'entrés en fase d'emergència II, per tant, encara que estigui llesta per funcionar, només entrarà en servei quan es decreti aquesta fase de sequera.
Grans multinacionals interessades
Coxabengoa, però, haurà de competir amb altres grans multinacionals espanyoles de la construcció com Ferrovial, Acciona o el grup Cobra que s'han interessat per liderar el projecte i construir la planta dessaladora, segons la SER; "pel prestigi que donarà haver aixecat aquesta obra de grans dimensions". Cal tenir en compte que la planta dessaladora que es vol construir enmig del mar, que reposarà sobre una barcassa flotant de 120 metres de llargada, seria la més gran d'Europa i la quarta més gran del món, en el cas que s’acabi construint.
Dubtes existents
Aquest nou entrebanc, segons la cadena SER, se suma als dubtes que existeixen entorn de la construcció d’aquesta infraestructura que el Govern sempre ha defensat perquè ha de ser una obra estratègica de país i per no estar a expenses de si plou o no plou. Des de la Comissió Europea, però, adverteixen que agafar l’aigua del mar per potabilitzar-la pot ser un recurs d’urgència, però en cap cas un model estructural.
Millora la situació de sequera
La situació de sequera extrema que existia quan el CIS va aprovar la construcció d’aquesta dessaladora, que estava pensada per tenir-la operativa a l’octubre —l’horitzó on se situava l'entrada en Emergència 2 per sequera si no plovia en tota la primavera—, ha canviat amb les pluges caigudes en els darrers mesos. El Govern va declarar l’emergència I per sequera del sistema Ter-Llobregat el passat 1 de febrer, quan els embassaments es trobaven per sota dels 100 hm³ (un 16% de la seva capacitat). Amb les pluges caigudes durant la primavera, els embassaments han augmentat les seves reserves (del 14% del febrer al 32% actual), i això ha fet que el sistema Ter-Llobregat ja no estigui en emergència des del passat 7 de maig, quan els embassaments de les conques internes fregaven el 25%. El conseller David Mascord ha reconegut que el sistema Ter-Llobregat continua millorant cada dia més i veu possible, fins i tot, passar de la fase d'excepcionalitat a la d'alerta, ja que actualment es troba a 213 hm³, a només 37 de poder canviar d'estadi.
Aquest aixecament ha fet que la construcció de la infraestructura es contempli ara sense la urgència del moment. A més, hi ha altres arguments en contra de la construcció de la dessalinitzadora en el port de Barcelona; com raons mediambientals, com és l’alt consum energètic que tenen les dessaladores, els residus que generen en forma de sal concentrada i la qualitat de l’aigua del port de Barcelona, una zona amb alta concentració d’hidrocarburs per l’alta concentració de trànsit de vaixells, que per alguns no la consideren ideal per potabilitzar l’aigua.
El port ja està preparat
La dessalinitzadora flotant s'espera que generi 14 hm³ anuals, l'equivalent al 6% del consum de l'àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d'una infraestructura modular, equipada amb els elements i la tecnologia necessaris per dur a terme un procés de dessalinització per osmosi inversa, que s'ubicarà a sobre d'embarcació al Moll de l'Energia. Segons Acció Climàtica, el port de Barcelona ja disposa de les instal·lacions preparades, així com de la connexió de la canonada de transport de l'aigua. L'aigua que es produeixi s'enviarà a un dipòsit intermedi que actualment s'està condicionant i que estarà operatiu al juny. Des d'aquest dipòsit, l'aigua s'incorporarà directament a la xarxa de distribució.
Pel que fa a la inversió, segons informa l'ACN, el conseller ha concretat que el Govern ha destinat 100 milions d'euros a la construcció i instal·lació de la dessalinitzadora flotant. A banda, hi ha el cost de producció de l'aigua. Mascort ha reiterat que el preu és "molt més econòmic" del que costaria si arribés a través d'embarcacions. Així, el cost se situarà al voltant dels 6 €/m3, mentre que amb vaixells s'eleva fins als 10 €/m3. "Renunciem als vaixells de forma conscient perquè és una solució més econòmica i ambientalment més sostenible", ha afirmat Mascort.
Tot i això, fonts d'ATL han detallat que la producció d'aigua en dessaladores flotants és un 400% més cara que a les dessaladores mòbils. El Govern ha optat per aquesta alternativa per evitar també possibles contratemps i endarreriments que s'haguessin pogut produir amb l'ús de vaixells.