Detectada una flamarada gegant procedent d’un magnetar en una galàxia propera a la Via Làctia. Els magnetars són estrelles de neutrons amb un dels camps magnètics més intensos de l’univers. En comptades ocasions produeixen flamarades gegants i ara se n’ha pogut detectar una que ve de fora de la Via Làctia, concretament de la galàxia M82, a uns dotze milions d’anys llum. Segons un estudi on hi ha participat la investigadora Nanda Rea de l’ICE-CSIC, aquestes flamarades són fenòmens abruptes i poc freqüents que produeixen les estrelles. La investigació s’ha publicat a la revista especialitzada en ciència Nature.
Va ser el mes de novembre del 2023 quan l’Agència Espacial Europea (ESA) va detectar l’explosió. Durant una dècima de segon, una ràfega de raigs gamma va aparèixer en la direcció on es troba la galàxia M82. Un cop descoberta la flamarada, els experts van donar avis a diverses instal·lacions que hi ha a la Terra i a l’espai per seguir de primera mà com es desenvolupava el curiós fet. Els astrònoms havien d’estudiar l’explosió i identificar si el que observaven era una explosió comú de rajos gamma o, per contra, una poc corrent flamarada gegant procedent d’un magnetar.
Només s’han identificat tres flamarades gegants en els últims 50 anys
En els darrers 50 anys d’observacions de rajos gamma, els astrònoms només han identificat tres flamarades gegants de magnetars, les quals s’han produït a la Via Làctia o al Gran Núvol de Magallanes. Aquesta mena d’esclats són molt forts. Un d’ells, detectat el desembre del 2004, es va produir a 30.000 anys, però va ser prou potent per afectar les capes superiors de l’atmosfera terrestre, com les erupcions solars, que es produeixen molt més a prop. L’Observatori Espacial XMM-Newton, investigant les restes observades, va observar gas calent i noves estrelles a la galàxia. Si l’explosió hagués sigut un breu esclat de rajos gamma, s’hauria vist una font de rajos X que es desdibuixava procedent de la galàxia M82. Els investigadors de l'estudi, entre els quals hi ha membres de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, finalment van determinar que l’esclat era una flamarada extragalàctica procedent d’un magnetar jove.
El descobriment obre la porta a buscar noves flamarades
L’autor principal de l’estudi i investigador de l’Institut Nacional d’Astrofísica de Milan (INAF), Sandro Mereghetti, sospita que altres explosions curtes de rajos gamma són també flamarades gegants de magnetars. Aquest descobriment obre la porta a buscar altres magnetars extragalàctics i, en cas que se’n trobin, començar a estudiar la freqüència d’aquesta mena de flamarades i com les estrelles de neutrons perden energia en el procés.