Un grup internacional d'astrònoms ha descobert un objecte astronòmic totalment desconegut fins ara perquè té un camp magnètic ultrapotent. Segons apunten les primeres previsions, podria tractar-se d'un nou tipus d'estrella de neutrons o una nana blanc. És a dir, el nucli col·lapsat d'una estrella. A hores d'ara, però, els astrònoms veuen més probable la primera opció, un tipus d'estrella de neutrons que es diu “Magnetar de Període Ultrallarg”. No obstant això, el que sí que se sap ja és que té unes dimensions més petites que el sol i que està situat a uns 4.000 anys llum de la Terra. Certament, aquest nou objecte astronòmic és molt rar perquè, tal com apunta la revista Nature, és capaç d'alliberar una explosió gegant d'energia tres vegades per hora. No té parangó amb res que els astrònoms hagin vist fins al moment.
Concretament, aquest estrany artefacte es troba girant a l'espai i envia un feix de radiació de forma freqüent, durant un minut de cada 20. Així, genera una de les fonts de senyals de ràdio més brillants vistes fins ara al cel. "Aquest objecte apareixia i desapareixia durant poques hores durant les nostres observacions", ha explicat l'astrofísica Natasha Hurley-Walker, investigadora del Centre Internacional per a la Investigació de Radioastronomia, directora de l'equip que va fer el descobriment.
A una distància relativament curta
“Això ha estat completament inesperat. Ha sigut una mica esgarrifós per a un astrònom perquè no hi ha res conegut al cel que faci això”, avisa. A més, aquest anormal objecte astronòmic està situat força a prop de la Terra tenint en compte les llarguíssimes distàncies amb què s'estudia l'espai exterior. Són uns 4.000 anys llum de distància, a la zona on els astrònoms solen anomenar “el nostre pati del darrere galàctic”.
Un estudiant, el responsable del descobriment
Aquest sorprenent element ha estat detectat per un estudiant de la Universitat de Curtin, Tyrone O'Doherty, mitjançant un telescopi situat a Austràlia, però executant una nova tècnica que ha desenvolupat ell mateix. "És emocionant que la font que vaig identificar l'any passat hagi resultat ser un objecte tan peculiar", ha assegurat O'Doherty. Val a dir que els objectes que s'encenen i s'apaguen a l'Univers no són nous per als astrònoms, reben el nom de "transitoris" i, normalment, es tracta de la mort d'una estrella massiva o l'activitat de les restes que deixa. Anant més enllà, és important destacar que els "transitoris lents", com les supernoves, poden fer acte de presència durant uns dies i desaparèixer després d'uns mesos. Per contra, els "transitoris ràpids", com ara un tipus d'estrella de neutrons anomenat púlsar, només triguen segons a encendre's i apagar-se. A vegades, fins i tot, triguen mil·lisegons.
Quelcom mai vist
És un element astronòmic amb una singularitat tan gran que el converteix en enigmàtic. És extremament brillant i més petit que el Sol. També emet ones de ràdio altament polaritzades, fet que fa pensar que l'objecte tenia un camp magnètic realment fort. "És un tipus d'estrella de neutrons que gira lentament i que s'ha predit teòricament que existeix", subratlla l'astrofísic Hurley Walker. Crida l'atenció el fet que les particularitats d'aquest objecte coincideixen amb un objecte astrofísic anomenat "magnetar de període ultrallarg", que mai no s'havia registrat.
En canvi, sí que s'havia predit la seva existència. "Ningú no esperava detectar directament un artefacte com aquest perquè no esperàvem que fossin tan brillants. D'alguna manera, està convertint l'energia magnètica en ones de ràdio de manera molt més efectiva que qualsevol cosa que hàgim vist abans", explica Walker. Ara, l'astrofísic Walker està amatent a l'evolució d'aquest nou objecte astronòmic amb el mateix telescopi australià que el va detectar per veure si es tornés a encendre. I és que, si passés, podria ser analitzat per més telescopis situats a la Terra o, fins i tot, a l'espai, com el conegut Hubble.