Aquest estiu es compleixen deu anys de la fotografia que certificava el retorn de la llúdriga als rius de les conques Besòs-Tordera, una imatge que es va obtenir amb una càmera amagada al riu Tenes i que va captar una instantània on només es veia un únic individu. Era l'any 2014, i suposava una fita que confirmava el retorn d'aquest animal als rius de l'entorn metropolità, d'on havia desaparegut a mitjans dels anys 80 per la caça d'aquests i altres animals considerats danyosos per l'entorn. Una dècada més tard s'han comptabilitzat uns 40 exemplars, una fita que marca un horitzó optimista per a garantir la biodiversitat als rius.
Una llei franquista, la Ley de Alimañas, donava màniga ampla per a caçar aquest i altres mamífers considerats danyosos per l'entorn: "L'última es va dissecar i estava exposada en un bar de Breda", recorda Sònia Sánchez, tècnica de la Fundació Rivus a l'ACN. La presència de la llúdriga no ha estat espontània, sinó buscada. Es va reintroduir a l'entorn fluvial a principis dels anys 2000, després de la persecució de què va ser objecte i els atacs que van suposar la industrialització i l'increment de la pressió urbanística al voltant dels rius, amb una contaminació en auge. "Als anys 90 es van reintroduir a les conques de la Muga i el Fluvià, i a partir d'aquí la llúdriga va explorar nous territoris i es van recuperar poblacions", explica Sánchez.
El 2004 ja es van trobar petjades als rius Congost i la Tordera, però no va ser fins al 2014 que es va tenir una evidència en forma d'imatge al Tenes. "A partir del projecte de recerca iniciat el 2018, es va aplicar una metodologia per entendre la distribució de la llúdriga en el territori, i vam veure que freqüentava llocs i es movia per la conca, i vam estudiar-ne la dieta", afegeix.
Un indicador de la qualitat del medi
Els investigadors van posar especial atenció als requisits ecològics que aquest mamífer presentava en un espai humanitzat, amb un impacte fort de l'home: "La seva distribució dona una idea de la qualitat dels hàbitats i del riu, és una espècie bioindicadora i paraigua, si la trobem significa que tenim una bona comunitat de peixos", afegeix la tècnica.
La seva observació ha permès determinar que s'alimenta de peixos, donat que és una espècie depredadora i cerca de manera activa preses, però també d'amfibis i alguna au. A més, han detectat que fa desplaçaments nocturns llargs per cercar aliment i un espai on refugiar-se o reproduir-se, sovint més a les capçaleres dels rius, on hi ha ambients més tranquils.
Una espècie en creixement
Avui dia, el nombre d'individus és difícil de determinar, entre d'altres per aquests llargs desplaçaments, que en una sola nit poden ser de fins a 15 quilòmetres. Calculem que a la conca del Besòs n'hi deu haver entre 10 i 15 exemplars, i que a la de la Tordera entre 20 i 25", apunta Sànchez. Actualment, la fundació fa campanyes en totes les estacions de l'any per analitzar el comportament de la llúdriga i entendre els seus requisits d'habitat. De la mateixa manera, es busca quins són els criteris que poden fer que romangui als rius catalans de manera indefinida.
"Si li proporcionem els espais òptims, afavorirem altres espècies", assenyala la tècnica, que destaca que la seva presència indica una bona qualitat de l'aigua. "Ara cal assegurar la continuïtat d'aquesta qualitat i millorar els hàbitats", conclou.