Tasca exhaustiva. La fiscalia de la secció de Suports a Persones amb Discapacitat de Barcelona ha derivat a la secció d’investigació penal de la mateixa fiscalia 10 residències de gent gran de la ciutat per no haver facilitat tota la informació requerida en la seva gestió per afrontar la pandèmia de la covid-19, segons informació recollida fins al gener passat. En la via civil, es va requerir informació a unes 200 residències de Barcelona, la majoria de les quals “van donar explicacions raonables”, afirma Antoni Torres Tur, fiscal coordinador de la secció de discapacitat. A Catalunya, la fiscalia va arxivar gairebé totes les investigacions civils i penals, i per ara, de casos greus als jutjats hi ha una querella de la fiscalia a la direcció de la residència Fiella a Tremp, que va registrar 64 morts dels 142 residents, i una investigació en un jutjat de Sabadell a una residència de Palau-Solità i Plegamans, on van morir 40 ancians.

La Fiscalia General de l’Estat va ordenar a totes les fiscalies territorials el control de les residències, per la via penal i la civil, però a causa de la pandèmia, les diligències i comunicacions van ser per escrit. Així, la fiscalia de Barcelona va obrir diligències per cada residència de gent gran, i sol·licitava a cada centre: quantes persones havien mort per la covid-19 i on; que informés de les mesures adoptades per evitar contagis, i el seguiment dels protocols fixats per Salut, així com de la garantia  dels drets de comunicació i llibertat ambulatòria dels residents. La desena de centres (del total de 255 diligències oberts) derivats a la via penal ha estat per no donar suficient informació, i a la via penal es pot demanar l’auxili de la policia judicial. “La majoria de residències va fer una gran feina, en aplicar protocols i separar les persones”, sosté Torres. La previsió de la fiscalia de Barcelona és poder reprendre les visites de control a les residències abans de l’estiu.  

Contencions

El fiscal Torres exposa que la finalitat d’aquestes visites és  comprovar que les persones que són als centres han donat el seu consentiment per estar allà, i que es respecten els seus drets, i es consulta si rep visites de la família, si  té una guarda de fet o mesures de suport, com s’anomenen ara a les noves figures de cura de les persones, recollides en la  nova llei 8/2021, de reforma de la legislació civil i processal de suport a les persones amb discapacitat, que suprimeix el procediment judicial d’incapacitació pel de suports.  Tot ingrés en un centre s’ha de comunicar al jutjat. Si es detecten problemes d’higiene o de persones amuntegades (la Generalitat ja va prohibir habitacions amb tres  persones)  s’informa l’administració, tot i que aquesta tasca és del Departament d’Afers Socials i de Treball.

Els fiscals, a més, vigilen les contencions mecàniques i farmacològiques que s’utilitzen en aquests centres de gent gran i  de salut mental. Precisament, la primera instrucció de la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, d’aquest any, la 1/2022, és per controlar les contencions mecàniques i farmacològiques que s’usen en aquests centres, tot vetllant que es compleixi el que recullen organismes internacionals. Cada comunitat té la seva normativa sobre la regulació de les contencions, ja que no n’hi ha en l'àmbit estatal. S’hi sosté que “les debilitats detectades en els centres de vida comunitària i sociosanitaris de persones grans, que han comportat severes limitacions de drets fonamentals, condueix a replantejar el sistema assistencial i de cures, buscant la prevalença de principis com autonomia, dignitat o atenció centrada en la persona, els quals exigeixen l’avançament en l’excepcionalitat de l’ús de les subjeccions i la seva exclusiva utilització sota criteris mèdics, i, per tant, sotmesos a la legislació sanitària”.

La fiscalia no amaga que s’han fet servir contencions “per conveniència” per tal d’estalviar feina, esforç o recursos, que en casos poden desembocar en càstigs i no centrades en el millor benefici per a la persona sotmesa. Hi afegeix que l’ús de contencions en unitats psiquiàtriques i en centres residencials i sociosanitari , a més de la prescripció mèdica es tindrà en compte la proporcionalitat, provisionalitat, i la prohibició d’excés. “Ningú ha de ser sotmès a cap tipus d’immobilització o restricció física o tractament  farmacològic sense prèvia prescripció facultativa en cada cas, excepte que existeixi perill imminent per a la seguretat de la persona  o de tercers”, afirma la instrucció. I continua que “ha de descartar-se les ordres facultatives genèriques de tractament (com ara ‘contenció mecànica sí precisa’), i “tota contenció ha de valorar-se de forma individualitzada”.

La fiscalia recull el que afirma el Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura: la contenció mecànica ha de ser limitada en el temps; ha de durar minuts i no hores, ja que un cop superada la situació d’urgència el pacient hauria de ser alliberat immediatament. En paraules del comitè “una contenció prolongada equival a maltractament”. Per això, la fiscalia proposa que els centres fixin un temps, i que aquest hagi de ser ratificat per un metge. I s’ordena actuar als fiscals quan així ho fixi la llei en defensa de la legalitat i de l’interès públic o social, i en els procediments civils quan estigui compromès l’interès social o quan pugui afectar a persones menors, amb discapacitat o desvalgudes.

A Catalunya, la llei 12/2007 fixa que en els  supòsits que les contencions no tinguin  prescripció facultativa davant el perill imminent per la seguretat física dels usuaris i tercers,  “les actuacions s’han de justificar documentalment, han  de fer constar en l’expedient de l’usuari i han de comunicar-se al ministeri fiscal”, tal com marca la norma. Finalment,  s’informa que els accidents o decessos de persones en context d’una contenció han de ser objecte d’investigació, instant la immediata judicialització en cas que fos necessari sol·licitar l’adopció de mesures cautelars o la pràctica de diligències que precisen autorització judicial.

Metge

El Departament d’Afers Socials  recorda que en la primera onada de la covid-19, en les primeres setmanes s’havia arribat a xifres d’incidència de més de 500 casos nous diaris, amb més d’un 50% de casos positius en proves diagnòstiques, més de 140 hospitalitzacions al dia i en algun moment puntual quasi 200 defuncions diàries. Hi afegeix que el control de l’epidèmia, amb protocols des de Salut i més mitjans, es va anar millorant a les residències.  Així, mentre en la primera onada la proporció de les defuncions en residències estava en el 49% del total de la mortalitat; en la segona onada estava ja al voltant del 34% durant la tardor 2020,  i actualment, amb un 7%.

 Pel coordinador de la fiscalia, Antoni Torres, “la pandèmia ha posat en evidència que les residències requereixen un servei mèdic més complet”, amb la presència d’un metge, i no només unes hores. Certament, fa temps que el Departament d’Afers Socials tenia pendent un canvi normatiu  per millorar la qualitat de vida i l’atenció en salut de les persones que viuen en residències. S'afirma que l’increment de la complexitat de les persones ateses en els centres residencials requereix un abordatge multidisciplinari en el qual els metges de les residències són els referents. Aquests professionals han d’integrar totes les activitats del procés assistencial, entre les quals hi ha la conciliació i la revisió del tractament farmacològic i la coordinació amb els farmacèutics en aquest sentit, tenint en compte els objectius terapèutics i els valors i les preferències dels qui són atesos.

Internaments

Les fiscalies de suport a persones amb discapacitats tenen més feina arran de l’entrada en vigor la nova llei 8/2021, com els jutjats, a més del canvi de nom de les figures jurídiques. Pel fiscal Torres un bon enfocament seria que “l’administració assumís i executés les voluntats de les persones i només arribés al jutjat quan hi hagi conflicte perquè el que fa el jutge és privar de drets”. L’any passat, les fiscalies especialitzades de discapacitat  de l’àrea metropolitana van interposar més de mig miler de demandes, la majoria a Barcelona amb 345 sol·licituds davant dels jutjats de primera instància, la majoria per sol·licituds de mesures de suport, el que abans es deia tutor. Pel que fa als internaments,  les fiscalies va gestionar 2.564  expedients, la majoria de Barcelona (1.212 casos) i de Sant Boi de Llobregat (1.066).

La Ciutat de la Justícia de Barcelona, seu de la fiscalia. Foto: Sergi Alcàzar