El Vaticà té pendent nomenar a quatre bisbes a Catalunya per cobrir les vacants dels bisbats de Girona i Tortosa, la d'un auxiliar per a Barcelona després de la mort del bisbe Antoni Vadell i per al bisbat de Sant Feliu, el titular del qual ja ha arribat a l'edat de jubilació. Fonts eclesiàstiques han explicat a EFE que els nomenaments més urgents són els de Girona i el de l'auxiliar de l'Arquebisbat de Barcelona i han confiat que el Vaticà segueixi les instruccions del papa per nomenar a persones "arrelades i compromeses" amb Catalunya. Les mateixes fonts han assenyalat que el president de la Conferència Episcopal Espanyola i Arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, que a més és membre de la Congregació dels Bisbes, podria aprofitar la seva estada aquests dies a Roma, on el dijous va assistir-hi al funeral del papa emèrit Benet XVI, per desencallar alguns d'aquests nomenaments pendents.
La diòcesi de Girona és la que fa més temps que està sense bisbe titular, després que el 31 de març de l'any passat va morir Francesc Pardo, mentre que el bisbe auxiliar de Barcelona Antoni Vadell va morir a causa d'un càncer de pàncrees el 12 de febrer, amb tan sols 49 anys, i tampoc ha tingut encara relleu. Les múltiples tasques i càrrecs que exerceix l'arquebisbe Omella, que compta amb altres dos bisbes auxiliars, Sergi Gros i Javier Vilanova, fan necessari que compti aviat amb l'ajuda del tercer bisbe auxiliar, segons les mateixes fonts.
També està vacant la plaça de bisbe de Tortosa, que s'ha quedat sense titular després que Enric Benavent fos nomenat i prengués possessió com a nou Arquebisbe de València el passat 10 de desembre. No obstant això, aquesta substitució no sembla imminent ja que el passat 12 de desembre va ser nomenat administrador diocesà de Tortosa el sacerdot José Luis Arín. La Congregació dels Bisbes també haurà de decidir quan i per qui substitueix a l'actual bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, que el passat 23 d'octubre ja va presentar al Papa la seva preceptiva renúncia al càrrec en complir l'edat de jubilació als 75 anys, encara que és potestat del Pontífex acceptar la renúncia o prorrogar-li en el càrrec.
A aquestes vacants i substitucions pendents se sumarà aquest any que l'actual bisbe de Lleida, Salvador Giménez, també farà 75 anys i haurà de presentar la seva renúncia, encara que probablement seguirà en el càrrec un temps més.
No està previst rellevar Omella
Qui ja ha complert 77 anys és el cardenal Omella, però per les seves responsabilitats com a president de la Conferència Episcopal Espanyola i els seus càrrecs al Vaticà, on se'l considera un home proper al papa Francesc, no està previst rellevar-lo.
Ball de noms
Aquesta situació d'interinitat en tres bisbats catalans ha disparat les travesses amb els possibles noms per ser nous bisbes, com el de l'actual rector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, el teòleg i biblista Armand Puig; el teòleg, bibliotecari i rector de la basílica de la Sagrada Família, Josep María Turull; o el vicari judicial de l'Arquebisbat de Barcelona, Santiago Bueno. També sonen com futuribles bisbes el que anés sotssecretari de la Conferència Episcopal Tarragonina Norbert Miracle, o alguns sacerdots de congregacions religioses, com el carmelita Agustí Borrell, i no es descarta que els auxiliars de Barcelona, Gros i Vilanova, poden assumir alguna diòcesi.
Els feligresos demanen més participació
Fonts d'un col·lectiu de feligresos progressistes consultats per EFE han lamentat que els processos d'elecció de bisbes es basin en el "secretisme i l'opacitat" i han reclamat tornar als orígens de l'Església, quan eren les comunitats qui decidien els qui havien de ser els seus pastors. També temen que el retard en el nomenament dels nous bisbes es degui a les pressions per "col·locar a bisbes de la tradició toledana i no de la tarragonina" i han recordat que "nomenar bisbes que no estiguin arrelats a Catalunya contradiu els missatges del papa Francesc que els bisbes han de ser i estar compromesos amb la seva terra". Un portaveu d'una comunitat de fidels de base ha afegit que "causa tristesa i preocupació que els feligresos es vegin allunyats de la decisió del nomenament dels seus bisbes, més encara en una època en què hi ha una crisi de credibilitat brutal de l'Església".